EL PAÍS I LA SEVA GENT

El meu pare i el Dret en el currículum escolar

20.07.2015 | 15:07
El meu pare i el Dret en el currículum escolar

"Si el nostre és un Estat de Dret, trobo a faltar que en la formació preuniversitària dels joves no s'expliqui què vol dir això, com també capto l'absència d'una mínima formació en Dret en carreres universitàries"

En temps de mudança, les troballes són moltes. Més que trobar és un recuperar allò que ja tens, però que oblidat ho tenies. Aquest ha estat el cas d'un llibre del meu pare, Nicolás, que tracta sobre El Derecho vigente en España. Editat a Madrid en incert any per "Libreria de los Sucesores de Bernardo", ubicada al carrer Arenal número 11, sisena edició, els seus autors foren Baldomero Argente y del Castillo, llicenciat en Dret, Diputat a Corts i Subsecretari de la Presidència del Consell de Ministres, i Alfonso Retortillo y Tornos, doctor en Dret, doctor en Filosofia i Lletres, diplomat en Magisteri i Acadèmic Professor de la Reial de Jurisprudència i Legislació a més de professor de Dret a la Universitat Central de Madrid.
El meu pare, segons que deixà escrit al costat de la seva signatura, l'estudià l'any 1919; és a dir, en el quart curs de l'antic batxillerat i en un col·legi privat, internat, d'Utrera, ciutat sevillana, que avui és la novena d'Andalusia en població, anomenat Nostra Senyora del Carme, regit pels salesians, fundat l'any 1881. No era andalús el pare, sinó extremeny de naixement, però de procedència castellana, ja que el seu pare i avi meu era de Toledo, com també els seus avis i besavis. El meu avi toledà cursà Farmàcia a la Universitat Central de Madrid i s'establí a San Vicente de Alcántara, Badajoz, poble que més tard acolliria a nombrosos gironins, principalment de Llagostera i de Cassà de la Selva, professional de l'art del suro, que allí s'establirien i muntarien les seves fàbriques. Encara avui s'hi pot trobar cognoms com ara AymerichSalgado que segueixen vinculats al suro i que tenen relacions comercials amb empreses situades en els dos esmentats municipis com també a Palafrugell o Sant Feliu de Guíxols.
Torno, tanmateix, al llibre del meu pare, per dir que em sembla d'allò més bé que el Dret fos tractat als col·legis i als instituts. En aquell cas versava sobre Dret Natural, Dret Canònic, Història del Dret Espanyol, Polític, Administratiu, Economia Política, Hisenda Pública, Dret Civil, Mercantil, Penal, Procediments Judicials, Dret Internacional Públic i Dret Internacional Privat, tot a manera introductòria, "rudimentos" s'hi diu, com ben natural és, doncs totes aquestes matèries són les vertebradores o troncals de l'antiga Llicenciatura de Dret, avui Grau de Dret, però el seu contingut, una vegada analitzat, donava al futur batxiller una formació bàsica en Dret que sempre li podia ser d'utilitat ni que optés per les Ciències, com va fer el meu avi patern, alguns oncles i també cosins meus.
Si el nostre és un Estat de Dret, que ho és, trobo a faltar que en la formació preuniversitària dels nostres joves no s'expliqui què vol dir això, com també capto l'absència d'una mínima formació en Dret en carreres universitàries com Ciències Polítiques, Sociologia i Periodisme o Comunicació. Quan per TV3 es diu que "el govern ha aprovat la llei..." o quan un politòleg xerrameca diu un disbarat constitucional, posem per cas, agafo autèntiques febrades perquè la seva ignorància supina es trasllada al conjunt de la societat i l'embolica en la falsedat. Si el Dret és el senyal inequívoc de la civilització humana, per què no s'educa o es forma en el Dret als nostres joves?
Sortosament, hi ha accions des de la societat a favor de la difusió dels valors que incorpora el Dret. Sense anar més ?lluny, en el despatx on treballo i en el marc del nostre programa de Responsabilitat Social, s'intenta fomentar el valor cívic de les lleis i explicar la importància del seu compliment en col·laboració amb instituts públics i privats que consideren positiu aquest conreu formatiu dels seus alumnes. El Bell-lloc de Girona, per segon any consecutiu, s'ha emportat el primer dels premis, cosa que diu molt a favor de la seva direcció, del seu professorat i del seu alumnat. Sobretot del reconeixement del Dret com a principi rector de les relacions personals i col·lectives. Ves per on com professionals de dret i també entitats cíviques fan suplència curricular tot iniciant un retorn a la introducció de les normes positives als nostres centres educatius, com ho feia aquell llibre del meu pare que assignatura obligada venia a cobrir en els seus estudis de batxillerat. Mai no em va parlar si li resultà fàcil o costosa la matèria a estudiar; sí sé que li va ser d'utilitat per entendre i aplicar el procediment judicial allí on el Ministeri de Marina tenia jurisdicció en assumptes estrictament civils. Ves per on.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema