Fernando López de Castro, militar jubilat, que va dirigir durant anys la seguretat de Moncloa, encapçalarà la candidatura al Congrés de Ciutadans per Girona, després d'imposar-se en el procés de primàries. López de Castro va ser presentat ahir pel líder de Ciutadans a Girona, Jean Castel, que va reiterar el rebuig del seu partit al procés sobiranista a Catalunya.

López de Castro, que va arribar a ser general de l'Exèrcit, ha explicat que manca d'experiència en política, però, als 74 anys, ha decidit a fer aquest pas després de comprovar que el president del seu partit, Albert Rivera, era l'únic amb el qual coincidia en la seva visió d'Espanya.

Fernando López de Castro veu Rivera «com l'Adolfo Suárez de 1978», amb el qual va coincidir durant la seva etapa en Moncloa, igual que ho va fer posteriorment amb Leopoldo Calvo-Sotelo i Felipe González.

López de Castro ha negat els arguments històrics a favor del secessionisme dels partidaris del procés sobiranista, que ha qualificat d'"intoxicació» i ha destacat la seva preocupació per «la deriva independentista».

«És millor anar tots junts», ha indicat aquest militar jubilat, que defensa el model de Catalunya en què creu, que és «una Catalunya espanyola».

Fernando López de Castro, que resideix al municipi de Roses, ha subratllat el seu tarannà liberal en recordar que va viure la transició i la va defensar «al límit en un moment en què no era fàcil des de l'Exèrcit».

Ciutadans de Girona ha anunciat els noms dels cinc primers llocs de la llista a les eleccions generals, encapçalada per López de Castro, seguit per Salvador Valenzuela, Olga Hernández, José Antonio Sánchez i Cristina Rodríguez, el segon de veí de Girona i els altres tres de Figueres.

De l'escola de Napoleó

López de Castro va néixer el 1940 i amb només divuit anys va ingressar a l'Acadèmia Militar de Saragossa, d'on amb 21 anys en va sortir Tinent. Va estar destinat a la base de Sant Climent Sescebes i al 1975 es va diplomar en Estat Major a Madrid. També va estudiar a l'escola de Guerra de París, on cada any destinaven un oficial. «Hi vaig estar tres anys d'alumne i em vaig diplomar amb la mateixa formació que obtenen els que són generals francesos, amb la promoció número 100 i a la mateixa escola on va anar De Gaulle o Napoleó», explicava fa un mesos a?Diari de Girona.

El seu periple s'accentua especialment el 1978 quan el cap de Gabinet del Govern va posar-se en contacte amb ell per proposar-li assumir la direcció de seguretat de la Moncloa. «Jo, en un primer moment, els vaig dir que no me'n veia capaç però ell em va dir que em sabien una persona liberal i amb experiència de comandament i que havia acceptat amb il·lusió l'arribada de la democràcia», explicava. «Em va dir que, per formar-me, podia triar entre el servei del Mossad israelí i la Casa Blanca. Després de fer consultes sobre quin lloc era millor, vaig escollir Washington», afegia.

Va ser així com durant tres setmanes va treballar colze a colze amb els serveis de seguretat del President. Amb aquesta formació es va fer càrrec no només de la seguretat del líder d'UCD (amb qui va viure de prop el cop d'estat del 1981) sinó també de Leopoldo Calvo Sotelo i també Felipe González. «En aquest darrer cas, només ho vaig ser durant un mes i mig.», explicava López de Castro.

El general també va impartir classes a l'escola de París on havia estudiat, va ser «coronel jefe» a la base de Sant Climent i va fer de professor a l'Escola Superior de l'Exèrcit de Madrid. Al 1983 el van designar Cap de l'Estat Major a Girona.

«Quan vaig passar a la reserva, tenia 59 anys, encara era jove i amb ganes de fer coses així que em vaig fer autònom i em vaig dedicar a les relacions internacionals. Havia fet molts contactes i molts empresaris em demanaven com penetrar a països com el Brasil o Sud Àfrica», explica. Ara té 74 anys i en fa nou que està jubilat. Per això va aspirrar ser regidor a Roses.

«Encara estic en bona forma i veient la situació política actual absolutament desgavellada, vaig considerar que hi havia una opció nova, Ciutadans. Jo em considero català i espanyol però conec molt bé la història d'Espanya i del món i puc afirmar que es diuen moltes mentides. Des de la constitució del 78 que jo vaig viure s'han viscut els anys de llibertat més esplèndids del país», va afirmar.