Un avió de l'aerolínia Transavia provinent de l'aeroport Girona-Costa Brava va haver de fer dissabte un aterratge d'emergència a l'aerport de Schiphol d'Amsterdam, cosa que va provocar el pànic entre els 170 passatgers que transportava, en principi, fins a Rotterdam.

El Boeing 737-800 de l'aerolínia belga de baix cost havia d'aterrar inicialment a Rotterdam però unes fortes tempestes d'estiu van obligar el comandament a canviar de plans segons recull la televisó holandesa RTL citant fonts de la companyia belga. Segons aquest rotatiu, l'avió va anar fins a Schiphol però tampoc va poder aterrar. En no tenir fuel suficient per continuar la ruta fins a l'aeroport més proper, el de Brussel·les, va haver de fer un aterratge d'emergència a la capital holandesa malgrat que les condicions meteorològiques no eren les adequades.

L'aterratge d'emergència, que segons la companyia no va comprometre la seguretat dels passatgers en cap moment, va causar el pànic i la indignació entre els passatgers. Diversos passatgers i familiars d'aquests, entrevistats per diferents mitjans de comunicació holandesos, van acusar a Transavia de negligència per haver permès enlairar-se l'avió coneixent els avisos meteorlògics excepcionals i sense més fuel, i van assgurar que s'havia posat en risc la vida del passatge.

A més van lamentar el tracte rebut per la companyia, de qui asseguren que els va abandonar a Amsterdam sense transports alternatius per arribar a Rotterdam. Un extrem que Transavia nega tot elogiant l'actitud de la tripulació de l'avió, que va tractar, segons va relatar una portaveu de la companyia a la televisió holandesa RTL, de resoldre els problemes dels passatgers de l'avió i els seus familiars en tot moment.

Pitjor tempesta en dècades

La tempesta que va obligar a fer l'aterratge d'emergència és la pitjor que es registra a Holanda des del 1991 i ha provocat destrosses a autopistes i carreteres del país. Per ?exemple l'autopista entre Utrech i la Haia va haver de ser tallda pel desprendiments d'arbres a la calçada. En diverses ciutats del país hi va haver ferits per despreniment de branques i elements del mobiliari urbà i una persona va morir.

El "Meteocat" holandès, el KNMI, va emetre una alerta roja per ratxes de vent de més de 120 quilòmetres per hora a la majoria de províncies del país i va recomanar als seus ciutadans que no circulessin ni sortissin al carrer si no era estrictament necessari.

Les asseguradores i les autoritats públiques holandeses estan avaluant els danys per determinar la seva quantificació que s'estima milionària. De moment, les brigades municipals i de carreteres estant deixant nets els carrers, carreteres i vies de tren molt afectades pels despreniments de diferents elements naturals i de mobiliari.