atàlia Molero va ser una gironina enamorada de l'Empordà, que va tenir sempre com a prioritat treballar pel país i per la seva cultura. Ho va fer quan impartia classes, quan escrivia a diversos mitjans de comunicació, quan sortia a la televisió, com a presentadora de programes culturals o com a convidada en espais de debat. I ella, una gestora cultural de primer ordre, va decidir fer-ho oferint moltes hores de la seva vida al servei a la ciutadania mitjançant la seva dedicació política: com a regidora de la ciutat de Girona o com a directora dels serveis Territorials de Cultura primer, per fer el salt després cap a Barcelona, on va ser cap del gabinet del Departament de Cultura i posteriorment directora de la Filmoteca de Catalunya.
Li va fer una especial il·lusió quan a mitjan 2011 va ser designada com a directora de la Casa de Cultura de Girona, feina que va assumir amb empenta i energia fins que la cruel malaltia que la va atrapar la va obligar a deixar les seves funcions.
Va encarar la feina amb una dedicació total. Va estudiar la feina dels seus antecessors i, en equip, com deia que li agradava treballar, va afrontar els nous reptes. Tenia unes ganes de treballar increïbles i unes idees per la institució i per l'edifici que l'acull que va començar a dissenyar. Va contactar amb el món cultural gironí, amb gestors culturals i tenia absolutament clar que la Casa de Cultura de la Diputació de Girona havia de restar oberta al talent que ens arriba de fora però que havia d'acollir abans que res el talent dels creadors gironins. Va treballar molt, però lamentablement no ha tingut temps de completar la seva feina.
Era una dona optimista, vitalista, agradable i absolutament compromesa amb el món de la cultura catalana. Era vehement per defensar les seves opinions, però sabia escoltar les dels altres i sempre va mantenir un respecte absolut envers qui no pensava com ella. Per això la seva absència deixa un buit en tanta gent diversa, en amics, col·laboradors, i en el món de la cultura.
Adéu, Natàlia. Marxes en un moment que viuries amb il·lusió, que treballaries amb convicció i que gaudiries pel que ha de venir, d'acord amb el teu ideal. Hi ho faries, com sempre, combativa i somrient. Gràcies, Natàlia.
