Natàlia Molero, escriptora i política afiliada a CDC, va morir ahir a Girona a l'edat de 55 anys, víctima d'un càncer que se li havia diagnosticat feia poc més d'un any. Molero era des del 2011 la directora de la Casa de Cultura de Girona.

Llicenciada en Filologia hispànica i amb màster en Administració pública per ESADE, Molero va ser des del 1995 fins al 1997 coordinadora territorial del Departament de Cultura a Girona i regidora del grup municipal de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Girona, del 1995 al 1998. També va ocupar el càrrec de directora de la Filmoteca de Catalunya entre el 1997 i el 2000. L'any 2000 va ser nomenada cap de gabinet de Jordi Vilajoana, últim conseller de Cultura de Jordi Pujol. És autora de llibres com Aquí hi ha el meu pintallavis i Nardo. Un torero d'Olot. Molero havia col·laborat en diversos mitjans de comunicació com RTVE, COM Ràdio, El Punt Avui o Canal Català, entre d'altres, i també havia presentat un concurs a TV3. Exercia també com a professora de Polítiques culturals contemporànies a la UAB.

Amb una experiència professional molt diversa però sempre lligada al camp de la cultura, ella mateixa afirmava fa 15 anys en aquest diari que per damunt de tot es considerava escriptora: "Un és escriptor sempre. Visc i penso com una escriptora. Per entendre les coses les he d'escriure. L'escriptura és la meva metodologia de vida".

Nascuda a Girona el desembre de 1959 es definia com una dona curiosa i assegurava que "treballant en cultura encara t'hi tornes més". I és que la cultura era la seva passió, encara que companys i amics com Lluís Freixas, director en funcions de la Casa de Cultura, asseguren que "era una persona amb multitud d'interessos. Li interessaven tots els camps de la vida pública i cultural: el teatre, el cinema, la història, la literatura...". A més, també era una dona versàtil, "podia presentar des d'un programa de televisió, a escriure un llibre o dirigir la Casa de Cultura", explicava Freixas.

Altres figures del seu entorn proper, com l'exvicepresident de la Diputació de Girona Xavier Soy, coincideixen a afirmar que era una dona amb caràcter i "tossuda en les seves conviccions, que fins i tot les defensava quan les condicions no eren les més favorables". En la mateixa línia, Lluís Freixas, reafirmava que "era una dona amb caràcter. A vegades també nedava a contracorrent, defensant a capa i espasa la tauromàquia". Però no només era lluitadora en aquest àmbit. Carles Puigdemont, alcalde de Girona, assegurava que "sempre va ser una profunda i avantguardista defensora del paper de la dona en la cultura i en la política. No va renunciar mai a això i va lluitar sempre".

"Una petjada inesborrable"

Molero va ser molt activa en la vida pública gironina. "A 55 anys és una mort injusta, prematura i cruel, perquè a ella li agradava viure i de ben segur que tenia encara moltes coses a fer en els tres àmbits que treballava: la docència, la cultura i la política", lamentava Xavier Soy.

Carles Puigdemont, amic i company de partit, sentia profundament la seva pèrdua, però destacava la seva capacitat per "superar i plantar cara, sempre amb un somriure valent i entusiasta, a tots els obstacles que es va trobar tant en l'àmbit professional, com personal". L'alcalde assegurava que la Natàlia "deixa una petjada inesborrable tant en els seus companys com a la ciutat, amb una Casa de Cultura dinamitzada com mai".

El funeral es farà avui a dos quarts de cinc de la tarda a l'església del Mercadal de Girona.

La mateixa Natàlia Molero parlava anys enrere de la mort en aquest diari. "La mort és el màxim condicionant de la vida de l'home", assegurava, després de la mort de la seva amiga Cristina Bastit i el seu pare, és per això que considerava que quan vius la pèrdua d'un ésser estimat: "La teva identitat es va quedant cada vegada més sola. Ja hi ha nous éssers que t'estimen, i tant! Però... aprens a viure amb aquest sentiment d'absència tan gran". Això és el que haurà d'aprendre a fer, a partir d'ara, tota aquella gent que l'estimava i admirava.