«El col·lectiu de dones viu una situació més complicada que els homes». Aquesta afirmació és de la directora d'Intervenció social de Creu Roja a Girona, Mercè Sán-chez, qui es mostra segura que «si poséssim cara a la pobresa, seria una dona».
Darrere d'aquestes paraules hi ha el coneixement dels sectors més desfavorits de la societat, entre els quals la responsable de Creu Roja assegura que «el perfil és majoritàriament femení».
Un «perfil» que -d'acord amb les seves explicacions- inclou dones separades que disposen de recursos econòmics escassos i tenen la custòdia dels fills; dones que cuiden persones grans o que pateixen alguna discapacitat; dones que pateixen la violència dels seus marits o companys, homes que fins que no els ha afectat la crisi no havien mostrat comportaments violents; «dones amb càrregues familiars que els aboquen a la precarietat laboral, amb treballs parcials o temporals, a tenir menys ingressos i a viure situacions més precàries», va resumir Sánchez.
El seu retrat del rostre femení de la precarietat es completa amb «les dones grans que estan soles i viuen de pensions de viudetat, dones que tota la vida han cuidat de fills o marits malalts i que ara cuiden néts, perquè els seus pares no poden pagar cangurs o activitats».
