Vaig tenir la sort i el goig de conèixer en Pere, quan era molt jove, a l'antic hospital de Santa Caterina. Cada diumenge, hi entrava a les sis del matí i en sortia quan havia donat el dinar als malalts. Els escoltava molt bé, perquè es mostrava receptiu, atent i obert al que li comunicaven; però no en tenia prou ja que es deixava interpel·lar i, amb molta empatia, sabia posar-se en el lloc de l'altre i acompanyar-lo sense patiment per part seva. De qualitats innates en tenia unes quantes. La seva intel·ligència -superior a la normal- passava desapercebuda gràcies a la seva senzillesa, naturalitat i humilitat en el fer. Aquesta saviesa anava creixent a base d'un treball rigorós, ordenat i exigent. Per les seves aptituds hauria estat un bon metge. Era ràpid quan convenia i tenia una gran intuïció pel perill. Us explicaré una anècdota en la qual en Pere va salvar la vida a una persona que volia saltar pel balcó, perquè deia que només era a dos pams de terra. Va ser molt ràpid i el va poder agafar pels peus quan anava a llançar-se al buit. En Pere estimava la vida i tot el que representa, per això la donava en escreix: a la seva família, als seus alumnes, a la parròquia, a Càritas, etc.
El servei als altres el va exercir en el camp de l'ensenyament. Quanta sort els alumnes que el tingueren com a professor. Escola Professional d'Anglès, UdG, UVIC -de la qual en fou degà-. Gran expert en treball cooperatiu, matèria de la qual havia escrit llibres i donat conferències arreu de l'Estat... Molts alumnes diuen que «es preparava molt bé les classes; oferia el material pedagògic adequat per ampliar els continguts de la matèria, que explicava d'una manera brillant i entenedora; sobretot tractant els temes amb una enorme profunditat». Ens ha deixat un home amb unes idees molt clares que, a l'any 1977, era un admirador de Santa Teresina de Lissieux. Gràcies, estimat Pere, pel teu exemple, el teu estil de vida, el teu treball...
