El pedagog gironí Pere Pujolàs i Maset, referent de l'escola inclusiva i de l'aprenentatge cooperatiu, va morir dimarts als 65 anys. Pujolàs va ser degà de la Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic (UVic), d'on en l'actualitat era professor emèrit. El funeral se celebra avui, a les 10 del matí, a l'església parroquial de Santa Eugènia de Girona.

Pere Pujolàs formava part de la Junta diocesana de Càritas Interparroquial de Girona. A mitjans la dècada dels 70, va ser un dels impulsors del Moviment infantil i juvenil d'acció catòlica (Mijac). Ja als 80, va donar classes de Fusteria a l'institut de Formació Professional d'Anglès -que des del 1987 es diu Rafael Campalans-, centre educatiu que també va dirigir. Més tard, va ser formador de la Reforma educativa i va pertànyer a l'Equip d'Atenció Psicopedagògica (EAP) del Pla de l'Estany.

En la seva trajectòria a la UVic, Pere Pujolàs va ser responsable de la coordinació de la Diplomatura d'Educació Social entre 2000 i 2003. A partir d'aquest últim any, va ser cap d'estudis de la Facultat d'Educació i el 2007 en va assumir el deganat, càrrec des del qual va impulsar el Centre d'Innovació i Formació en Educació. Pujolàs es va jubilar el novembre de 2013.

Pere Pujolàs i Maset es va llicenciar en Ciències de l'Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona, era doctor en Pedagogia per la Universitat de Girona i màster en Intervenció Psicopedagògica i assessorament curricular per la Universitat de Barcelona.

Pere Pujolàs és autor de publicacions com 9 Ideas Clave. El aprendizaje cooperativo (Graó, 2008), el Diccionari de fusteria (Termcat, 2006, que va elaborar conjuntament amb Pitu Basart), Aprendre junts alumnes diferents (Eumo Editorial, 2003) o Atención a la diversidad y aprendizaje cooperativo de la comprensión lectora (Ediciones Aljibe, 2001).

Ahir, l'Associació Rosa Sensat reivindicava Pujolàs com «un dels experts més reconeguts en aprenentatge cooperatiu i escola inclusiva de Catalunya» i recuperava una de les seves afirmacions a l'Escola d'Estiu de 2010: «En una escola inclusiva només hi ha alumnes, a seques, sense adjectius».