L
a implicació política i social són a l'ADN de Lluís Llach (Verges, 1948), que sempre ha alçat la veu per expressar les seves idees, i la seva ideologia, manifestament d'esquerres i independentistes. Ho va fer durant i contra el franquisme, va mantenir el seu discurs a la transició i, a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, va formar part d'una candidatura de Nacionalistes d'Esquerra -que no va aconseguir cap diputat. Trenta-cinc anys després, Lluís Llach encapçalarà una llista electoral i aquesta vegada ho farà al costat de personalitats de la societat civil com ell, però també de polítics d'ERC i de Convergència Democràtica -amb Artur Mas-; un partit, aquest últim, que ha criticat públicament en incomptables ocasions. Al novembre de 2011 en una entrevista al Dominical de Diari de Girona, Llach considerava que Convergència s'havia de resituar perque rebia vots independentistes i, en canvi, pactava amb el PP.
El 2007, Llach -establert a Porrera de feia anys- es va acomiadar del seu públic a casa, amb dos concerts a Verges. Llach va decidir retirar-se i abocar-se a la fundació que porta el seu nom, creada amb l'objectiu d'ajudar el ?«desen?volupament social, econòmic, cultural i educatiu de societats que per la seva llengua, cultura i situació social poden ésser qualificades de minoritàries» -tal com explica el seu web. És en aquest àmbit que encaixa el projecte educatiu que l'ha portat al Senegal. Malgrat aquesta dedicació, però, no ha anul·lat l'activisme polític que ara el porta a encapçalar Junts pel Sí a Girona.
