Catalunya rebrà 1.179 milions en inversions, un 10,7% del total

Els Pressupostos generals han fet públiques les xifres relatives a cada comunitat autònoma

05.08.2015 | 15:15

Catalunya rebrà un total de 1.179,53 milions d'euros en inversions dels Pressupostos Generals de l'Estat de cara al proper any 2016. Així ho ha declarat el document que el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va lliurar ahir al president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada. Ho va fer en el marc d'un acte oficial a la Cambra Baixa, acompanyat de tots els secretaris d'estat d'Administracions Públiques, de Pressupostos i d'Hisenda.
La xifra destinada a Catalunya suposa un 10,7% del total rebut per a totes les comunitats autònomes i és lleugerament superior a la del 2015, quan l'Estat va destinar 1.072 milions d'euros a Catalunya, una xifra que suposava el 9,5%. Malgrat tot encara queda molt lluny del pes de Catalunya al PIB (Producte Interior Brut) de l'Estat, que correspon al 18,9%.
Andalusia, amb més de 1.820 milions d'euros, seguida de Castella i Lleó (1.451) i Galícia (1.363) són les comunitats autònomes que rebran més inversió estatal del sector públic el 2016. Segons consta en els Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any vinent, la inversió total en aquest sector serà de més de 13.000 milions d'euros, dels quals més d'11.000 estan regionalitzats.
Per contra hi ha comunitats autònomes que no podran disposar de xifres tan significatives. A més de Ceuta-Melilla, els territoris que rebran una menor inversió són La Rioja, 89 milions d'euros, Navarra (106) i Balears (159).
Les tres comunitats que van rebre més inversió el 2015, segons els Pressupostos d'aquest any, són les mateixes que ho faran el 2016: Andalusia, Castella i Lleó i Galícia, i coincideixen també les que menys rebran: La Rioja, Navarra i Balears.

Reaccions a la xifra
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, després de l'acte de lliurament dels pressupostos al president del Congrés, va comparèixer en roda de premsa per assegurar que aquests comptes «tornen a referendar» que Catalunya és «molt important» per al conjunt de l'Estat i per al conjunt d'Europa.
També es va mostrar convençut que si Catalunya no formés part de l'Estat i fos un territori d'un altre país europeu creixeria «molt ?menys» del que ho està fent. «Si creix és perquè està integrada en un mercat interior que s'anomena Espanya», va subratllar, per afegir que «les polítiques de rigor, de seriositat i de compromís amb el finançament del serveis públics dels catalans» estan afavorint el seu creixement econòmic.
Així mateix i pel que fa a la inversió territorialitzada, va remarcar les inversions per part del Ministeri de Foment assegurant que aquestes han crescut entorn «al 10%». Va afirmar que el resultat seria «molt millor» si el Govern es dediqués a la recuperació
El ministre d'Hisenda va insistir també a dir que l'Estat espanyol està «garantint el finançament dels serveis públics dels catalans des del principi de la legislatura». «Catalunya és una de les comunitats que està creixent i creant ocupació en termes de mitjana estatal malgrat tenir un govern que es dedica a una altra cosa».
Així, considera que si l'Executiu català «es dediqués a la recuperació econòmica el resultat en termes polítics seria millor». Va retreure al president del Govern, Artur Mas, que parli de recuperació quan fa balanç i que seria bo preguntar al president «què ha fet la Generalitat per aquesta recuperació a banda de queixar-se i d'obrir un procés que ni ell mateix sap cap on va».
La resposta de Mas envers aquestes declaracions no va trigar a arribar. Segons el president de la Generalitat els pressupostos presentats aquest dimarts al Congrés dels Diputats demostren el ?«menyspreu sistemàtic» de l'Estat cap a Catalunya. En especial, pel que fa a la partida d'infraestructures, la qual està «notablement per sota» del pes poblacional i econòmic catalans.
Considera que la partida d'infraestructures destinada a Catalunya no s'ajusta ni al volum de població del país (del 16% sobre el total) ni a la seva rellevància econòmica («de gairebé el 20%» respecte al conjunt estatal). «Res de nou a l'horitzó. Estem exactament igual que sempre, amb un menyspreu sistemàtic al pes de l'economia catalana i d'un menyspreu total i absolut al pes de la seva població» va lamentar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema