Rècord a les Vies Verdes de Girona

432.111 vianants i ciclistes el primer semestre de 2015

11.08.2015 | 07:15
Rècord a les Vies Verdes de Girona

Diuen que anar en bicicleta no s´oblida mai i cada cop són més els que ho posen a prova. A tot l´Estat l´any passat va créixer el consum de productes relacionats amb el món de la bicicleta i, a Girona, no són pas pocs els que estan pedalant fort per promoure l´ús d´aquest mitjà de transport, tant en l'àmbit quotidià com esportiu i d´oci, des de les empreses cicloturístiques

Des de l´any 2003, el Consorci de les Vies Verdes és l´ens de gestió de les quatre rutes verdes de la demarcació de Girona i, des del 2013, també de la Pirinexus, una ruta de més de 350 quilòmetres que connecta amb la Catalunya Nord. Les xifres d´usuaris d´aquestes vies registrades durant el primer semestre de 2015 pels diversos comptadors instal·lats a la zona demostren l´interès creixent que desperten entre la població. Els vianants i ciclistes que utilitzen aquest equipament han augmentat en tots i cadascun dels punts de recompte.

El total d´usuaris que van transitar les vies verdes de la zona de Girona durant aquest període va ser de 432.111 persones, amb el cas més destacat a l´àrea de Bescanó, per on el conjunt de vianants i ciclistes va ser de 32.060 durant el passat mes de juny. D´altra banda, l´abril va ser el mes més concorregut a quatre dels cinc punts de control. Pel comptador de Castell d´Aro van passar-hi 145.003 persones, 71.900 de les quals amb bicicleta; a les Planes d´Hostoles van ser 35.388, només 18.712 d´aquests eren ciclistes; a la ruta del Tren Petit, entre Palamós i Palafrugell, es van registrar 60.515 usuaris i 21.616 bicicletes; i, en darrer lloc, a la ruta del Ferro i Carbó, que uneix Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, el total va ser de 71.080 persones, 24.340 bicicletes.

El públic d´aquestes rutes –majoritàriament local i familiar– contrasta, en part, amb els clients de les empreses cicloturístiques gironines. Aquestes es nodreixen en gran mesura dels visitants estrangers que volen descobrir el territori, tant si aquest és el propòsit principal com si representa només un afegit a una activitat esportiva intensa. Segons Kirchner, gerent de CicloTurisme i Medi Ambient –una agència de viatges especialitzada en rutes en bicicleta i a peu amb seu a Girona fundada el 1996 per Empar Vaqué–, les generacions de cicloturistes dels països del nord d´Europa s´han anat fent grans i el relleu ja no és tan nombrós. A més, les dificultats econòmiques als països d´origen dels clients han arribat més tard i és ara quan es nota, per exemple, la davallada de clients suecs. A CicloTurisme i Medi Ambient la major part dels clients estrangers superen la seixantena, mentre que el públic català, avesat a seguir «modes», es nodreix fonamentalment de gent a la vora dels quaranta anys. Salvant les distàncies, el fundador de BikeCat, Jaume Cabruja, explica que les seves rutes normalment les encarrega gent de 50 i 60 anys i que darrerament, també té alguns clients més joves. BikeCat és una empresa gironina que programa tours personalitzats amb bicicleta de carretera d´exigència mitjana, alta i molt alta i que es dirigeix a un sector molt concret i reduït de públic –majoritàriament americà i canadenc– amb productes d´alt estànding –aproximadament a partir de 1.900 € la setmana de ruta. Han hagut d´anar adaptant la idea inicial per seguir sent competitius sabent que el preu no era una carta que poguessin jugar.

El maig passat, amb la voluntat d´unir tots els vessants del món de la bicicleta, Girona va acollir la primera edició de la Girona Bike World. La fira, amb 7.500 visitants, responia a l´objectiu de l´Ajuntament de «posicionar Girona com la capital de la bicicleta de Catalunya». També va servir de marc per a la celebració del Cinquè Congrés Internacional de la Bicicleta, aquest any dedicat precisament al cicloturisme i la mobilitat sostenible. De moment els organitzadors no n´ha projectat encara la segona edició, malgrat que una de les principals valoracions positives de la primera va ser l´impacte econòmic positiu –que de moment no s´ha calculat al detall– que havia representat per a la ciutat. La sensibilitat per la bicicleta com a mitjà de transport quotidià i la inversió pública són, diu Kirchner, dues claus per mantenir la tendència positiva de creixement de la bicicleta, que, malgrat tot, un informe recent de CCOO revela que només el 0,5% dels treballadors espanyols utilitzen habitualment per anar a la feina
El que sí que ha proliferat en els darrers anys són les empreses que ofereixen rutes en bicicleta: el cicloturisme. Tot i que costa trobar una definició globalment acceptada per aquest concepte, qualsevol activitat que requereixi l´ús de la bicicleta, independentment del grau d´intensitat, i representi una mínima descoberta de l´entorn se´n podria considerar –tant les cycling holidays com els bike tours, en terminologia anglosaxona. Un dels que ha percebut aquest increment de la competència és Jaume Cabruja. Quan en Jaume va començar BikeCat era l´única empresa de cicloturisme a Girona. Ara ja en són unes quantes, sense tenir en compte les empreses estrangeres –alemanyes, angleses, americanes– que també operen a Catalunya, sovint atretes per una de les poques inversions de l´Administració que beneficien el cicloturisme: la promoció turística.

Eduard Kirchner recorda que a Cataunya no existeixen les estructures empresarials i el volum de negoci d´altres indrets i que, amb capital català, la sostenibilitat del teixit empresarial del sector no està garantit perquè «tenim el territori però no tenim els clients al territori, i això és una dificultat estructural molt potent». Una de les respostes a això és una incipient entrada a mercats estrangers, sabent els costos que representa qualsevol passa en un sector que també està afectat per l´IVA del 21%: «Tu pots idear una ruta cicloturística al Montsià o a la desembocadura de l´Ebre, però muntar-la i no perdre-hi diners és molt difícil».

D´altra banda, ell defensa, sobre el paper de l´administració a l´hora de condicionar l´espai per a aquest tipus d´activitats, que «amb molt poc es podria fer molt». La multiplicació de carrils bici seguint les petjades, entre d´altres, de Barcelona; que aquestes vies siguin o segregades o pintades i eliminar els pivots als marges de les carreteres, que suposen més un perill que no pas una mesura de protecció dels ciclistes; introduir el carril bici dual; arranjar les sortides o connexions amb els pobles que envolten Girona –normalment molt transitades i sense espai dedicat a les bicicletes–, millorar la conscienciació dels usuaris de la resta de vehicles. En aquest darrer aspecte els conductors catalans ja es troben per sobre de la mitjana a l´escala de respecte pels ciclistes però encara queda marge per incidir-hi, ja que, recorda Cabruja, «només necessites un cotxe perquè et toqui». D´altra banda, remarca que s´ha de desterrar la idea que els ciclistes hi són per molestar la normal circulació dels cotxes i tenir clar que «sobretot si s´aposta per tenir un turisme de ciclisme, ha de ser un turisme segur». Kirchner proposa dues mesures bàsiques: la confecció d´un atles de punts negres de les carreteres i la inclusió de ciclistes, empreses i altres actors del sector per part de les institucions per elaborar un pla conjunt.

La cooperació entre les empreses cicloturístiques i l´administració, complicada per se a causa del fet que bona part de les intervencions requereixen la coordinació de diverses administracions, ja s´ha començat a materialitzar a través d´una taula de treball en cicloturisme en el si del Patronat de Turisme Girona Costa Brava. Tanmateix, encara no s´ha calculat el valor de l´impacte econòmic que generen per a la zona les empreses d´aquest sector, l´activitat del qual es concentra en els mesos d´abril, maig i juny, a la primavera, i de setembre i octubre, a la tardor. La vinculació de l´administració provincial amb les empreses cicloturístiques no acaba aquí sinó que diversos establiments disposen d´un parc de bicicletes adaptades per a persones amb paràlisi a les cames –handbikes– finançades pel Consorci de les Vies Verdes.

En termes estrictament econòmics i ampliant el marc geogràfic al conjunt de l´Estat, l´Associació de Marques de Bicicletes d´Espanya (AMBE) va presentar un estudi els resultats del qual posen de manifest, per exemple, que la venda de bicicletes va créixer un 5,2% –fins a les 1.008.548 unitats– durant el 2014 respecte de l´any anterior, i va generar «una facturació de 490 milions d´euros». La xifra encara és més rellevant, però, si canviem el prisma a la contractació, ja que el sector de la bicicleta va incorporar l´any passat fins a 2.004 nous treballadors, fet que dibuixa un increment del 13,6%, i va assolir la cota de 16.714 treballadors. A més, aquest creixement se situa deu punts percentuals per sobre del creixement mitjà de la creació de llocs de treball en el sector de les empreses de productes esportius en el seu conjunt. Alhora ha crescut el nombre de marques i fàbriques que operen en el sector de la bicicleta en més d´un 15% durant els últims cinc anys i s´ha assolit el màxim de 304 companyies a l´Estat espanyol. De totes maneres, la crisi s´ha fet evident en el fet que més del 50% de la facturació es deu a la compra d´articles de marques blanques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema