La situació actual del comportament de la societat, a escala local i global, ens dirigeix a l'abisme; però la crisi sistèmica que vivim és una oportunitat per reflexionar sobre els hàbits individuals i col·lectius. La crisi econòmica és la principal preocupació de la societat a dia d'avui; però des d'una òptica holística, ecològica, on l'espècie humana és una peça més de la terra, la crisi més important és el canvi global. Aquest canvi global integra el canvi climàtic, com a pertorbació d'origen humà més rellevant i mediàtica; però també integra la sobreexplotació dels recursos naturals, la contaminació del medi natural, la homogeneïtzació dels ecosistemes, el deteriorament de la biodiversitat, o la introducció d'espècies que esdevenen invasores i perjudicials pels equilibris naturals, entre d'altres.

Així doncs, ens trobem davant d'una problemàtica cabdal, d'origen humà, que ens passa i passarà factura. Només redreçant el nostre comportament individual i col·lectiu, des d'un punt de vista integral, ens portarà a una situació esperançadora pel futur de les persones que creixen i han de venir. A Olot i comarca ara tenim una oportunitat immensa per començar aquest canvi. Unitats familiars, col·lectius socials, empreses i administració podem agafar-nos de la mà per fer que aquest canvi sigui possible, sòlid i avalat per la prosperitat que portarà. És un canvi que de fet ja ha adoptat una fracció petita de la població, però que s'ha d'escampar àmpliament perquè tingui un impacte positiu contundent.

El passat dijous dia 6 d'agost, l'alcalde Josep Maria Corominas i el conseller Santi Vila van explicar el traçat de la variant d'Olot que volen executar quan hi hagi pressupost. Com van dir, aquesta obra és indiscutible, inajornable i és un compromís del govern per la comarca de la Garrotxa. Per sort, el moment econòmic que viu el país permet que tinguem temps de reflexionar i de buscar la millor solució pel trànsit d'Olot i Les Preses, ja que fins d'aquí uns anys no hi haurà finançament per començar a executar les obres. Aquesta demora en l'execució d'aquesta variant o autovia ens regala un punt d'inflexió per triar el futur de la nostra comarca, el nostre país i el món global.

Ara és un bon moment per pensar i decidir tots i totes si volem una comarca que visqui amb respecte ambiental i social o si, en canvi, volem una comarca que mica en mica quedi engolida pels patrons globals del progrés insostenible. Ara podem decidir la comarca de la qualitat, basada en els valors i la salut integral, o la comarca de la quantitat, basada en el rendiment econòmic, que apunta un futur poc esperançador. Tenim la opció de triar entre col·lectivitat-humanitat i individualitat-diner.

Ens podem fer unes quantes preguntes en aquesta direcció: volem la comarca dels milers de porcs contaminants que vénen d'altres territoris cada dia o volem la comarca referent en turisme sostenible i menjar de qualitat? volem la comarca que respira aire fresc i sa o la comarca que inhala fum de camions? volem la comarca de les grans superfícies comercials de capital extern o les empreses i comerços familiars de proximitat? Volem esdevenir referents en l'adaptació intel·ligent al canvi climàtic o volem ser còmplices de la contaminació de les aigües, l'alimentació de baixa qualitat i l'augment del canvi climàtic?

Si volem la segona opció i ser una comarca que es deixa emportar per la inèrcia actual de manera irresponsable ateses les previsions futures i la situació actual, ens toca defensar la carretera 2+2, o 1+2, o 1+1, i executar les obres com més aviat millor, quan hi hagi la partida pressupostària de 125 milions d'euros. Per altra banda, si volem ser la comarca harmoniosa i intel·ligent, esperançadora per les generacions futures i adaptada a les previsions de canvi climàtic, hem de començar a treballar conjunta i cooperativament famílies, col·lectius, empreses i administració, des d'ara mateix, per canviar els hàbits i, al mateix temps, reduir de manera dràstica el trànsit d'Olot i comarca: podem ser més ambiciosos amb el pla de mobilitat urbana i destinar carrers a l'ús de la bicicleta, fer carrils bici i crear incentius fiscals per famílies que es mouen en bici i a peu; podem donar suport a un transport públic pràctic i econòmic; podem coordinar horaris de centres educatius i laborals per optimitzar els desplaçaments diaris; i podem limitar el nombre de vehicles contaminants a les vies públiques.

Tot esperant els 125 milions d'euros, podem ser creatius i, a més de reduir el trànsit per sota els 10.000 vehicles diaris al vial Sant Jordi, podem eliminar la pudor dels porcs a les Preses i al vial Sant Jordi, buscant sistemes antipudor per als camions, entre l'entrada d'Olot i l'escorxador. Durant aquests anys d'espera obligada, podem començar la transició alimentària (reducció del consum de carn, augment del consum de productes ecològics, consum equilibrat, etc.), que a la llarga ajudarà a canviar el model comarcal basat en la indústria porcina cap al model basat en l'alimentació saludable (respectuosa, ecològica i de proximitat), el turisme sostenible i altres sectors, de manera que no es perdin llocs de treball, sinó el contrari, que augmentin i millorin les condicions laborals.

Si volem ser una comarca de la Garrotxa i una ciutat d'Olot ben encarada al futur, si volem apostar per la millora de la humanitat i el seu entorn, si desitgem millorar la salut integral de les persones, només cal que canviem hàbits diaris i que els ajuntaments hi donin suport de manera prioritària, igual que tenim clar que és prioritària l'educació de qualitat dels nostres fills i filles. És des del nivell municipal que tenim la responsabilitat de fer-ho. Si ho fem així, segurament d'aquí quatre o cinc anys veurem clar que hem d'invertir els 125 milions d'euros (promesos) per fer infraestructures verdes o ferroviàries, i oblidar les vies que promouen vehicles contaminants.