«El meu pare ha estat espoliat, el seu llegat ha estat usurpat. Perdó per la duresa de l'afirmació, potser no està bé dir-ho així, però ja fa molts anys que callo». Amb aquesta contundència es va expressar ahir Anna Ensesa i Montsalvatge (Girona, 1922) en la presentació del llibre S'Agaró. El somni de Josep Ensesa, en el qual reivindica el lle?gat del seu pare, l'industrial gironí Josep Ensesa i Gubert (1892-1981), que va idear i impulsar la urbanització de s'Agaró i l'Hostal de la Gavina, de cinc estrelles.

En un acte davant de desenes de persones que omplien una gran sa?la del S'Agaró Hotel, Anna Ense?sa va lamentar que el seu pare no sigui reconegut com la persona que més va treballar per s'Agaró, i que va dedicar un enorme esforç econòmic i personal a la construcció del camí de ronda, o de l'església del nucli, per citar dos exemples d'actuacions concretes seves. I?va enumerar situacions referides a institucions com l'Ajuntament, la Diputació o la Universitat de Girona, o a mitjans de comunicació com TV3, que segons ella atribueixen a altres persones -com ara l'arquitecte Rafael Masó- mèrits que corresponen al seu pare. «És molt lleig que s'hagi esborrat el nom de la persona que va crear tot això», va sentenciar.

Un argument similar el va utilitzar en el mateix acte Albert Sibils, fill d'Anna Ensesa, nét de Josep Ensesa i director del S'Agaró Hotel:?«Josep Ensesa va impulsar aquesta ciutat-jardí d'escassa intensitat urbanística que és s'Agaró, va construir l'església i el camí de ronda, amb un cost econòmic faraònic que va assumir de manera decidida, sense cap altre objectiu que regalar-ho a tothom. A més, Josep Ensesa va estimar intensament el seu país, Catalunya, un país en canvi de feble memòria, que no li agraeix res. Josep Ensesa és víctima de l'oblit popular, de la injustícia institucional, i en ocasions fins i tot del menyspreu a nivell municipal, i en canvi ens va deixar un llegat que perdura i perdurarà».

Anna Ensesa va explicar als assistents a l'acte d'ahir -entre els quals hi havia membres i amics de la família, residents a s'Agaró i representants del sector turístic-, que feia molt temps que tenia ganes d'escriure un llibre de records sobre el seu pare i la seva família, i que es va decidir a fer-ho quan li van regalar un ordinador portàtil:?«Al principi no sabia ni com funcionava, però a poc a poc vaig començar a escriure i me'n vaig acabar sortint». L'autora del volum va afegir que el seu fill Albert havia estat qui l'havia animat a completar el treball sobre el «pioner» Josep Ensesa, com el va definir. Anna Ensesa i Montsalvatge és la petita dels tres fills que van tenir Josep Ensesa i Josefina Montsalvatge. Després de fer els estudis inicials a Girona, els va continuar a l'École International de Ginebra i posteriorment a Brussel·les, on la família s'havia exiliat durant la Guerra Civil. De retorn a Catalunya, va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona i el 1948 es va casar amb l'arquitecte Lluís Sibils i Palau, amb qui va tenir set fills. Dedicada professionalment a les antiguitats, va ser membre fundadora de l'Associació d'Amics de la Girona Antiga, i regidora a l'Ajuntament de la ciutat entre el 1974 i el 1979, quan es van celebrar les primeres eleccions democràtiques.

Turisme i indústria

Tot i que el títol del llibre que ha escrit Anna Ensesa és S'Agaró. El somni de Josep Ensesa, no s'hi parla només de la urbanització i del turisme, sinó que l'autora hi ha inclós nombrosos records i anècdotes familiars, i també detalls sobre la feina del seu pare a les empreses que va dirigir, Industrias Químicas y Tartáricas, SA (els Químics) i la farinera La Montserrat, totes dues a Girona.

Malgrat això, bona part del volum està dedicada als inicis de s'Agaró. En aquest sentit, Carme Hospital, vídua de l'hoteler Jordi Comas i presidenta d'Aromar Hotels &?Restaurants, grup al qual pertany el S'Agaró Hotel, va explicar en l'acte d'ahir que «quan l'avi Josep Ensesa i Pujadas va comprar els terrenys del que avui és s'Agaró, només hi havia vent i cabres. Tot el que coneixem actualment va començar quan el seu fill, Josep Ensesa i Gubert, ho va voler transformar en una ciutat-jardí. Aquest era el seu somni, i tots tenim l'obligació de retre-li homenatge per la seva obra, i de difondre-la».