La vespa asiàtica ha arribat a les comarques gironines per quedar-se però, de moment, la població està estabilitzada i no causa estralls entre la població d'abelles, principal preocupació del sector apícola. Al llarg de 2014 s'han detectat menys d'una desena de nius a la província, cosa que celebra el director dels Serveis Territorials d'Agricultura, Vicenç Estanyol, perquè demostra que la tasca duta a terme pels agents rurals i apicultors per eliminar nius i posar paranys a les vespes ha contribuit perquè la població d'aquest insecte depredador es mantingui, com a mínim, estable.

Eradicar la vespa asiàtica és gairebé una quimera, si es té en compte que des de la seva aparició al sud de França el 2004 ha anat estenent-se cada any uns 100 quilòmetres. El 2010 va arribar al País Basc, el 2011, a Galícia, el 2013, a Girona i el 2014 es va trobar el primer niu a La Rioja.

El seguiment de la població de vespa velutina permet establir que es tracta d'un insecte amb prioritat pel clima atlàntic, cosa que explica que els nius trobats a la província s'estenguin entre Girona i Ripoll, sempre en "arbres freds, ombrívols i a la intempèrie". De moment, ni un al litoral, i això alleuja els ànims dels Serveis Territorials d'Agricultura perquè des que van detectar-se els primers individus errants de vespa asiàtica es temia que poguessin apropar-se a la costa i afectar els cultius de poma de l'Empordà.

Estanyol informa que els 238 apicultors gironins no han informat sobre danys causats per la vespa asiàtica a les seves colònies d'abelles, i aquest és un bon indicador que la població es manté estabilitzada i no s'ha convertit en una plaga descontrolada. Hi han tingut molt a veure les trampes preparades pels agents rurals, consistents en una mena de cendrer amb tapa que a l'interior té un líquid que atrau l'insecte i no el deixa sortir. També els apicultors n'han fet de casolanes tallant una ampolla de plàstic per la meitat i omplint-la de moscatell, però aquestes darreres tenen l'inconvenient que no discriminen l'insecte i poden atrapar també abelles mel·líferes.

Alguns dels nius de la demarcació s'han trobat en zones periurbanes -per exemple, a Sant Domèmenec, a Girona- i s'han extret amb la tècnica emprada pels bombers del País Basc, que han ensenyat el seu mètode a Girona. Bàsicament, consisteix a perforar el niu de vespes i introduir-hi una cànula que projecta una solució de nitrogen que deixa els insectes completament immòbils i després es pot arrencar el rusc sense risc.

La proliferació de vespa asiàtica no només suposaria una amenaça directa per a les abelles, a les quals maten arrencant-los el cap, sinó també per a les mosques o la fruita madura com el raïm, els préssecs o les pomes, cultius que estan molt estesos a la província. Pel que fa les persones, el dany que pot causar la vespa velutina és exactament el mateix que el causat per una picada de la vespa comuna.