La lluita popular per salvar els volcans d'Olot

El 2 d'octubre del 1977 un miler de persones van ocupar les extraccions del Croscat

17.08.2015 | 16:40
La lluita popular per salvar els volcans d'Olot

Durant 25 anys, l´empresa Minas Olot, SA va treure greda del Volcà Croscat per vendre-la a constructors. Per aturar-les extraccions, naturalistes i polítics van crear un moviment denominat Salvem els Volcans. Ara, Santiago Vilanova (periodista expert en medi ambient) prepara el llibre que ha de documentar i explicar el moviment de protesta que va ser capaç d´aturar les extraccions i de propiciar l´aprovació de lleis per la protecció dels volcans de la Garrotxa

Salvem els volcans era el lema que estava pintat a les parets de la garrotxa. a fora de la comarca els diaris anaven plens d´articles que demanaven la salvació dels volcans d´olot. així molta gent es va adonar de l´existència de la zona volcànica de la garrotxa i del fet que estava en perill. ara, santiago Vilanova (periodista especialitzat en medi ambient ) recull en un llibre la lluita del moviment que va propiciar el naixement del Parc natural de la Zona Volcànica i la salvació dels volcans. Vilanova recorda l´ocupació del Croscat el 2 d´octubre del 1977 com un dels moments més importants d´un dels primers conflictes mediàtics de la democràcia actual.

Abans, al 1973, –segons ell– el Correo Catalan havia publicat un article titulat La guerra dels volcans. Va ser el primer d´un seguit que van escalfar els ànims i van propiciar la creació de la Comissió Promotora per a la Protecció de la Zona Volcànica. aquesta entitat en col·laboració amb l´assemblea de la garrotxa, el Congrés de Cultura Catalana i el Col·lectiu d´acció no Violenta van ser els organitzadors de l´ocupació pacifica del Volcà Croscat (santa Pau). la intenció era fer una festa dins el que era una explotació de greda feta per l´empresa Minas olot sa. Estava constituïda per Minas de olot sa, Petrofísica ibérica sa, de Madrid, i lavas para la construcción d´olot. les dues empreses tenien permís per fer una extracció minera. el seu argument era que la greda era un mineral, mentre que els ecologistes sostenien que és una roca. el primer pas per a la festa va tenir lloc el darrer dijous de setembre, quan es va realitzar una taula rodona a olot.

Hi van participar lluís solé sabarís (catedràtic de geologia de la universitat de Barcelona), oriol de Bolós (catedràtic de botànica), lluís Paluzie (Departament de Parcs naturals de la diputació de Barcelona), dos portaveus de Minas d'olot SA i el cap provincial d'Icona. el tema discutit va ser la qualitat de la regió volcànica d´olot i els interessos privats de l´empresa explotadora de les gredes (Mines olot s.a.). Els acadèmics naturalistes van argumentar que les gredes eren venudes a empreses constructores a un preu per tona 100 vegades més car que el pagat en concepte de concessió. també van retreure que l´empresa no tenia permís d´icona per tallar d´arbres i que havien obtingut el permís del Ministeri d´indústria a través de la Delegació de girona.

Encara el dissabte 1 d´octubre va tenir lloc la presentació del Comitè antinuclear de Catalunya a olot. tres membres de la comissió contra les nuclears van parlar del peril de les intencions de posar reactors nuclears a la ribera de l´ebre. al matí del diumenge –dia 2 d´octubre del 1977–unes 500 persones van recórrer els carrers d´olot en una cercavila acompanyada de grallers. Cap al migdia, els manifestants es van dirigir cap al Croscat. Van fer el recorregut de 5 quilòmetres a peu i amb cotxes. al volcà s´hi van aplegar unes 1.000 persones. Amb barba, cabells llargs i pantalons acampanats, els organitzadors van estendre pancartes fetes el dia anterior amb pintura verda i amb megàfons van convidar els assistents a cridar consignes. Festa pacífica la protesta clamava perquè una empresa privada s´havia endut una quarta part del volcà. tot i això va ser una festa pacífica en els primer anys de la transició.

Una època, en què sovint les manifestacions pacífiques eren desfetes en base a càrregues policials. Ja a la tarda, van tenir lloc els parlaments. Van intervenir- entre d´altres- Josep Maria Mallarach (futur director del Parc natural de la Zona Volcànica de la garrotxa), Ramon sala, ernest lluch i un membre de Bandera Roja. Aquell dia va tenir lloc la primera acció important per a la protecció de la Zona Volcànica. Dotze anys després, a l´abril del 1989, Marpal Casanovas i Ángel Colom (eRC), Daniel Tarradellas i lluís Medir (PsC), Joan saura (ipC), i Frederic Martínez i Ramón sala (Ciu) van reunir-se al volcà Croscat. Hi van acordar presentar una proposició no de llei al Parlament per demanar l´atur immediat de les extraccions de greda a cel obert que encara es feien al Croscat. També van acordar demanar a la generalitat l´execució de la fiança dipositada per Mines Olot pel compromís de restaurar zones explotades i pendents dels del juny del 1987. encara van haver de passar set anys perquè el 1994 el Parlament aprovés el primer Pla especial de Protecció del Parc natural de la Zona Volcànica de la garrotxa.

Un any després (el 1995) la zona on hi havia hagut les extraccions de gredes ja estaven restaurades. Ho van fer de manera que van deixar l´esborranc. així va quedar per la posteritat com una mostra del que és un volcà per dins. Ara, és un dels punts més visitats del Parc natural. Calculen que unes 400.000 mil persones el visiten cada any. L´alt nombre de visites i el pas dels temps han fet que el Parc natural hagi realitzat diferents operacions de manteniment. Han posat baranes i han reforçat alguns camins amb una solució que barreja la greda amb materials compactants. també han tingut cura de la vegetació que hi ha a l´entorn del que és un dels volcans més joves d´europa. només fa 12.000 anys de la darrera erupció

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema