L'Associació de Propietaris de Finques Rústiques de la Vall de Camprodon, integrada per uns 60 propietaris, va exposar ahir el seu desacord amb l'ampliació dels límits del futur Parc Natural de les Ribes del Ter i del Freser i amb el procés de participació fet per la Generalitat. Això no obstant, van precisar que estan d'acord amb el concepte de parc natural inicial pel fet de ser un motor per al turisme. La primera idea de parc els va ser presentada el 2011, però a l'abril passat la Generalitat els va presentar una ampliació que afecta 2.260 hectàrees, de les quals 1.700 són de titularritat pública i 560 de titularitat privada. En concret, un 25% de l'ampliació del projecte inicial està dins d'unes 20 finques privades.
A la roda de premsa el president de l'Associació, Josep Maria Pujol-Galceran va considerar que els propietaris inclosos al parc patiran limitacions en les activitats forestals i ramaderes. A partir de les experiències d'altres parcs, Pujol-Galceran va exemplificar: «A l'hora de construir una cabana, a l'hora de fer un camí, a l'hora de decidir el traçat d'una carretera o a l'hora de fer una explotació forestal o una explotació ramadera hi ha limitacions».
Va exposar també que «una carretera que només pot tenir interès per una finca haurà de compartir els interessos del parc». També va definir un supòsit ja que «em passen 400 vaques per aquesta muntanya -va dir-, doncs no perquè tantes vaques fan una sobreexplotació per determinats anys, quan l'estiu és mol sec i [segons criteris d'un parc] a partir d'ara només hauran de ser 350». A més va indicar que «ens han dit que aquestes situacions no hi seran, però a la pràctica hi solen ser».
L'Associació de Propietaris va informar que van presentar al·legacions en el període obert el 17 de juliol i acabat el 10 d'agost. Van al·legar contra l'ampliació i el procés participatiu.
El president de l'Associació, Josep Maria Pujol-Galceran va considerar el temps per a les al·legacions de curt i mal posat al calendari.
«Estem francament decebuts i sorpresos -es va queixar Pujol-Galceran-, del fet que des de l'Administració se'ns tracti amb menyspreu pel fet de ser una minoria davant d'un interès públic. «Som pocs -va afirmar- i ja ho sabem, però també devem tenir els nostres drets?» i es va preguntar si tenen «menys drets els propietaris de finques rústiques que els de finques urbanes?».
Sobre els treballs tècnics, va protestar i va dir que «estem farts que gairebé sempre es facin les coses al territori sense trepitjar el territori» i va explicar que no «podem entendre que no es comuniqui a un propietari que la seva finca està inclosa al parc». A més va revelar que «una persona va anar a trobar l'alcalde i l'alcalde li va dir: És que no he trobat la teva adreça». Va precisar que es trata d'un poble de 400 habitants. «Aquesta finca no està situada al mig del parc, està situada a la zona perimetral del parc» i va considerar que «la finca no feia cap falta al parc». A més, va considerar que «a aquest senyor, li han dit que aquesta finca és estratègica, però no li ho han argumentat».
Sobre la gestió del futur parc va exposar que troben «gairebé insultant que en els 34 membres de l'òrgan rector només s'hi contempli un representant dels propietaris». A més va prosseguir que «un de 34 és sinònim de dir que no compteu per res» i que l'Associació està desencisada amb una administració que -segons ell- només es recorda dels propietaris de finques a l'hora de pagar i de demanar el vot. El procés de creació del parc, uns mesos abans, també va crear recels entre els propietaris de finques de Queralbs.
