Salellas, conegut per la seva trajectòria com a advocat, és el candidat d'aquesta formació que aspira a obtenir representació per Girona al Parlament

L'endemà de ser escollit cap de llista per Girona, va afirmar que "la CUP no havia vingut a fer de comparsa". Després del 27-S, la CUP es veurà obligada a ser comparsa de Junts pel Sí?

Segur que no. Ni com a comparsa ni com a crossa de ningú. Si el procés per a la independència, que esperem que sí, és majoritari i continua, pensem que tindrem un paper important. No som comparsa, sinó garantia que el procés tirarà endavant. Tenim molts dubtes de la convicció independentista de la gent de Convergència i, per tant, com que no tenim clar que ells juguin la carta de la ruptura amb l'Estat, som una via nítida de ruptura.

Si després del 27-S Junts pel Sí depèn de la CUP per tenir majoria absoluta, què passarà?

Hi ha una línia clara que no pensem travessar, que és que no tornarem a fer president autonòmic ningú. No pensem que s'hagi de designar un president autonòmic per fer el que s'ha fet fins ara a la Generalitat i tenim moltes dificultats per fer president Mas, perquè no volem ni legitimar ni avalar la política neoliberal que ha desenvolupat el seu govern. Si el suport que se'ns demana és per mesures concretes de ruptura amb l'Estat, estarem allà. Si del que es tracta és de fer un president d'una cosa diferent de la comunitat autònoma de Catalunya, ens asseurem i ho discutirem.

En un acord, quines són les línies irrenunciables de la CUP?

Parlem de tres punts importants a l'hora d'establir qualsevol acord. Un d'ells és la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), perquè volem que el procés no s'eternitzi. Hi ha qui està molt còmode en el "processisme", en fer d'això una mena de modus vivendi des de la perspectiva política. Nosaltres parlem sempre d'una DUI com una qüestió immediata al principi de la legislatura. En segon lloc, un pla d'emergència social per garantir drets bàsics en l'habitatge, l'alimentació i l'energia; evidentment, per també donar cobertura a sanitat i educació. Un tercer aspecte, que ens sembla que no es tracta prou però que la crisi grega l'està posant sobre la taula, és la qüestió del deute. Tenim un deute públic gegant a la Generalitat i hem de començar a parlar d'impagar aquest deute.

Quines opcions hi ha de fer realitat l'impagament del deute?

És l'etern debat de la política... Si fem propostes possibilistes o si fem propostes per una qüestió ètica perquè pensem que és just i correcte... Això no vol dir que sigui fàcil ni ràpid. Penso que Grècia ens està demostrant la dificultat en tota aquesta qüestió. Però el que no pot ser és que no puguem construir cap tipus de dic de contenció d'aquest capitalisme que ho està devorant absolutament tot. Hem de tenir la possibilitat de negociar, d'impagar i, si cal en algun moment, de desobeir.

Com a advocat, quines són les garanties legals d'una DUI?

La legalitat internacional no està tan definida com pot ser la legalitat ordinària interna dels estats. La legalitat internacional funciona una mica per casuística i en aquest sentit el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia s'ha pronunciat en el cas de Kosovo; d'entendre que la declaració unilateral d'independència és una via legítima d'accedir a la independència si l'estat del qual un se separa no ha permès realitzar un referèndum en cap moment. Des de la perspectiva del dret internacional, la DUI seria legal en el cas català.

El vicepresident del Suprem ha qualificat de "dèficit democràtic" la clau plebiscitària del 27-S...

Tinc serioses dificultats per atendre el debat democràtic quan ve d'una institució com el Suprem, on alguns dels seus magistrats encara van jurar fidelitat a Franco. Per tant, lliçons de democràcia, poques i, en tot cas, de gent més legitimada que el vicepresident del Tribunal Suprem. En qualsevol cas, el que no pot ser és impedir l'exercici d'un procés electoral democràtic normalitzat i que llavors se'ns retregui que no utilitzem la via del referèndum. L'única via que ens permeten és la convocatòria de les eleccions en un format plebiscitari. El que no es pot fer veure és que en som nosaltres els responsables.

Si Catalunya esdevé un país independent, hi ha el perill que quedi aïllat? De moment no ha obtingut el suport dels estats veïns.

Has vist, abans de qualsevol procés d'independència, que la comunitat internacional es posicionés a favor d'un país? No, perquè la comunitat internacional no deixa de ser la comunitat d'estats que ja estan constituïts. Hi ha una mena d'acord conservador entre ells de no posicionar-se fins que no hi ha un nou estat. Jo crec que seguim la via de qualsevol estat independent democràtic.

Hi ha el quòrum suficient i prou sensibilitat social per tirar endavant una Catalunya independent?

Crec que amb la crisi que hem viscut i que estem vivint encara s'ha posat clarament de manifest que ni les institucions que tenim a nivell d'Estat espanyol ni el sistema econòmic en el qual vivim estan solucionant les greus problemàtiques que tenim a nivell de drets. No només no s'estan solucionant, sinó que no veiem que se solucionin a curt termini. A partir d'aquí, la pregunta és: Volem buscar solucions per garantir una societat moderna, civilitzada i democràtica? O volem gestionar la catàstrofe? Si el que volem és gestionar la catàstrofe, que ho faci un altre. Jo no m'apunto a fer això. Jo m'apunto a intentar buscar un model diferent i que avui passa en un doble sentit. D'una banda, per trencar amb el règim del 78 i amb l'Estat espanyol. De l'altra, per intentar redefinir noves polítiques econòmiques i si algunes d'aquestes han de ser agosarades, agosarades. El que no podem fer és continuar... Hem de buscar solucions a això i nosaltres estem intentant buscar complicitats per obtenir-les.

Quina és la viabilitat de tenir una renda bàsica per als catalans, com proposa la CUP?

Si analitzem, eliminant el deute públic, el nostre sistema amb el nivell de pressió fiscal que hi ha actualment, es pot assumir la renda bàsica. Els càlculs estan fets i en aquest sentit és claríssim que amb la pressió fiscal que tenim i, evidentment, amb un sistema fiscal que funcioni, que eviti el frau i bona part dels diners que se'n van cap a paradisos fiscals, hi ha la possibilitat de mantenir una cosa com la renda bàsica. El que no podem és garantir aquests drets i al mateix temps continuar pagant el deute, els interessos i estar intervinguts per l'Estat espanyol. Així, algunes propostes de la gent de Catalunya Sí que es Pot, que des de la CUP també les fem, si no es plantegen acompanyades d'un nou sistema institucional, que per nosaltres passa pel procés d'independència i per discutir la qüestió del deute, són impossibles. Llavors sí que són paraules buides, que queden molt bé de cara a la galeria, però impossibles de complir.

La independència, al final, ho arreglarà tot?

Jo crec que no. Crec que la independència per si sola arregla poca cosa. Ens dóna instruments i eines, però aquesta independència ha d'anar acompanyada necessàriament també d'un canvi en la manera com entenem aquesta societat, perquè si no no aconseguirem tot el que ens demanem o el que esperem que ens aporti aquesta independència. Nosaltres sempre hem dit que la independència és un mitjà, no és un fi en si mateix.