El primer cas d’un infectat per Chickungunya a l’Estat va estar cinc dies hospitalitzat en un centre gironí. Segons detalla el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) en un informe, el veí de Gandía de 60 anys que va desenvolupar la malaltia trasmesa pel mosquit tigre sense haver sortit de la Unió Europea va notar els símptomes mentre estava de viatge al sud de França el passat 7 de juliol i el dia 8 va rebre assistència al país gal.

De tornada a l’Estat, explica el ECDC, el pacient va estar ingressat en un hospital de les comarques gironines entre els dies 11 i 16 de juliol. El Departament de Salut no té constància de quin centre gironí va estar hospitalitzalitzat a mitjan mes passat.

En rebre l’alta i tornar al País Valencià, l’home va contactar amb les autoritats locals perquè tenia dolors a les articulacions i, en fer-li anàlisis de sang, es va confirmar el contagi del virus, el primer cas autòcton i no importat d’altres països.

A causa de la breu estada de l’individu a França i de l’absència de casos autòctons del virus allà aquest any, l’organisme amb seu a Estocolm considera que és «molt probable» que el contagi es produís al País Valencià.

La Conselleria de Sanitat Valenciana ja va notificar el 31 de juliol el cas com de tipus autòcton, diferent dels contagis registrats a l’Estat per persones que havien agafat el virus en alguns dels països d’on és originari.

«L’informe d’un cas autòcton de Chikungunya a Espanya no és inesperat», diu el comunicat del ECDC, que ressalta que l’agent transmissor, l’Aedes Albopictus -mosquit tigre-, ha estat present a la Comunitat Valenciana des del 2013.

Diversos casos importats de chikungunya ja havien estat detectats amb anterioritat a Gandia, on el clima és «propici» per a la transmissió del virus, va afegir el centre europeu.

El sistema de vigilància del chikungunya va ser reforçat a Espanya el 2014 després de l'esclat d'un brot al Carib, i fins al 26 de juliol passat havien estat detectats 89 casos importats. A la Regió Sanitària de Girona, des del maig i fins ara s’han detectat nou casos.

Les autoritats sanitàries espanyoles estan realitzant investigacions epidemiològiques i entomològiques, a més d'establir mesures de control de l'agent transmissor, segons l'ECDC.

«A nosaltres ens consta que les comunitats autònomes en l’àmbit de les seves competències, tant en medi ambient com en salut pública, estan establint programes de control del mosquit tigre», va explicar ahir el ministre de Sanitat, Alfonso Alonso.

Baixa mortalitat

El problema del virus Chikungunya és «la possibilitat d'estar mesos o fins i tot un any amb dolors articulars crònics, tot i que la mortalitat és molt baixa», ha explicat el doctor Fernando de la Calle, especialista de la Unitat de Medicina Tropical i del Viatger de l'Hospital La Paz-Carles III.

«Espanya és un país amb mitjans per controlar aquests casos, però cal conscienciar que les malalties viatgen, que avui dia no hi ha fronteres i que som una porta d'entrada a aquestes malalties», ha determinat l'expert que, encara que rebutja l'alarmisme, ha insistit en la importància de la prevenció.

De la Calle ha reconegut que un dels problemes del Chikungunya, igual que l'Ebola, el Dengue i altres virus, és que «al principi els seus símptomes són bastant indistingibles».

Tot i això, el doctor ha apuntat tres grans símptomes: febre alta sobtada, dolors articulars i l'erupció cutània semblant al xarampió però de curta durada.

«Aquests dolors articulars suposen una pèrdua de qualitat de vida en gent jove, amb vida laboral activa, que no pot anar al gimnàs, pujar les escales o obrir un pot» ha descrit aquest especialista.

«No existeix un tractament específic per a aquesta malaltia, com passa gairebé sempre en els virus», ha referit el metge de l'hospital madrileny.

Per als dolors a les articulacions es recepten analgèsics, corticoides o medicaments per a malalties reumàtiques. Ara com ara, la vacuna per a aquesta patologia està en la fase inicial de la investigació.l grup de risc d'aquesta malaltia el formen les persones majors de 65 anys, els nens nounats, diabètics, persones en tractament de quimioteràpia o amb una immunitat deficient.