És un reconegut cuiner amb molts afegits: escriu i divulga les arrels gastronòmiques catalanes a través de la televisió i, a més, fa ús de les Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. Comunicar és el valor afegit de Pep Nogué. El Pregoner del Tura 2o15 ahir es va connectar amb les 1.500 persones que van escoltar el pregó al Firalet.

Nogué va animar a tenir en compte, a més de la bona cuina, els altres elements propis d'Olot i de la Garrotxa. «La seva manera de parlar, la seva manera de fer, la seva manera de viure i la seva manera d'obrir-se al món». Va seguir: «La tradició i el compromís, el saber fer i el respecte per tot aquest paisatge que ens envolta». Ell mateix es va definir: «Porto clavat al cor el caràcter d'aquesta terra aspra i de mala petja».

El pregoner va fer servir paraules genuïnes de la Garrotxa. Paraules que lliguen amb l'essència de la gent, amb la qual ha viscut i viu. Així doncs, va deixar anar que «hem de sembrar Olot i la Garrotxa de bones perspectives de futur, de bons aliments, i bones energies, d'alegries compartides i d'èxits per a tothom! Sembrem bones polítiques i llaurem un bon camp per tots i cadascun de nosaltres, sense importar d'on venim, sinó a on anem».

El fil culinari del pregó del cuiner de la Canya va enganxar la pluralitat cultural d'Olot i de la Garrotxa. «I deixeu-me dir -va demanar- que les Festes d'Olot també tenen gust de salmorejo, de cocido a la gallega, del bacallà al pilpil, de les miges de xoris, de pernil ibèric, de tagine, de curris i d'estofats de xai». La referència de la variació de sabors -segons va concretar- és «perquè Olot és una ciutat integradora, on totes les nacionalitats hi tenen cabuda».

Va donar les 12 receptes -amb consells lingüístics- necessàries per ser reconegut com un bon olotí. La primera, «proveir-se de bons aliments», la va deixar anar només de començar el pregó. Les altres van venir cap al final. Entre d'alres va enumerar: «si et parlem de l'aigat no és cap empresa d'autopistes, sinó una inundació que hi va haver el 1940, si et diuen que estàs molt arreveixinat, no t'estan insultant: Et diuen que fas bona cara, si et pregunten què berri?gues és perquè estàs buscant alguna cosa, però si et pregunten què barrines, els has de dir el que penses; si et volen vendre una brusa no pateixis, no és res dolent, si fas moltes capbussetes i l'endemà tens caparrina, és que has begut calimotxo o ratafia, ja saps que la dita diu: "Qui no carda a Olot no carda enlloc", però vigila el verb, que no et cardin una gardela».

Dins del context de parla genuïna, va acabar el pregó: «Deixeu de banda la mala llet, que mai farà un formatge bo». Va animar a gaudir de les festes.