El cardenal que va acusar la República de voler exterminar l'Església catòlica

Angelo Amato va tirar per la borda -si es permet la broma- una prometedora carrera naviliera i es va decantar per la religió. La carrera també ha sigut profitosa, fins i tot es va parlar d'ell com a possible successor de Benet XVI

05.09.2015 | 00:00
Angelo Amato ahir, amb el bisbe de Girona.

A

lgú que es diu Angelo Amato, àngel al nom i estimat al cognom, està predestinat a fer carrera dins l'Església, tan procliu ella a fer cas dels senyals del cel, sigui un matoll cremant, una caiguda del cavall o un nom i cognom d'inequívoca arrel divina. Per això ningú es devia sorprendre quan als quinze anys aquell hereu d'una família de constructors navals va deixar els estudis al prestigiós institut nàutic de Bari per fer-se capellà. Es va perdre un navilier i es va guanyar un cardenal. Amén.
Cardenal des de 2010, té actualment 74 anys i va ser un dels candidats a succeir Benet XVI. Com aquest -amb qui té una fluida relació, ja que van coincidir en la polèmica Congregació per a la Doctrina de la Fe-, té fama d'erudit. I guanyada a pols: a més d'italià parla anglès, francès, grec i espanyol, ha publicat diverses obres teològiques i ha dedicat molts anys a l'ensenyament teològic.
És per tot això que convé no perdre's avui el seu parlament? No ben bé, hi ha raons més poderoses: és tot un cardenal de la vella guàrdia, i tractant-se de la beatificació d'unes religioses assassinades durant la guerra civil és més que probable que aprofiti per blasmar no només contra els seus assassins sinó per extensió contra tota la República. Un xou per no perdre-se'l. Això és el que va fer el 2013 a Tarragona, on va presidir la beatificació de màrtirs més nombrosa de la història. Tot i que l'església espanyola va intentar despolititzar l'acte prohibint banderes i pancartes, tot i que els bisbes espanyols van evitar parlar de «màrtirs de la Guerra Civil» -van usar el més neutre «màrtirs del segle XX»- i tot i que el mateix Papa havia expressat el seu desig de despolitització, Amato no se'n va poder estar i entre altres perles va assegurar que la República havia programat políticament «l'extermini de l'Església catòlica a Espanya». És clar que el Papa a qui va desobeir aleshores era conservador i, a més, amic seu. Falta veure si s'atreveix al mateix xou avui, amb un pontífex com Francesc vigilant-lo de prop. Per si de cas, hi vagin, no deixin que els ho expliquin.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema