Beatifiquen tres monges mortes a la Guerra Civil

Més de 2.000 persones van assistir a l'acte, entre ells moltes membres de l'odre religiosa establerta a Europa, Àfrica i l'Amèrica Llatina. Diverses autoritats tampoc es van voler perdre la cerimònia que va convertir en santes les tres monges que cuidaven malalts i van perdre la vida assassinades. Entre els presents, hi havia el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz; la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; el conseller de Territori, Santi Vila, i l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont.

Tots els preparatius per al gran dia ja van començar ahir de bon matí. A les nou en punt obria les portes la Catedral de Girona i a partir de llavors, l'anar i venir de pelegrins i convidats va ser un no parar. Tot això, entre unes grans mesures de seguretat. La presència dels Mossos en cada entrada, voluntaris de Protecció Civil i de l'organització van vetllar perquè ningú pogués espatllar la diada. En un dissabte que a la ciutat no només hi havia espais del voltant de la Catedral tallats per la cerimònia sinó també pel rodatge de la sèrie Joc de trons.

Al voltant de dos quarts d'onze del matí, el temple ja estava ple, i els religiosos presents anaven fent assajos dels càntics que s'entonarien durant la beatificació. Les cares d'alegria i de devoció dels religiosos mostraven el que era aquest acte històric per als cristians a Girona.

A les onze en punt, es va donar el tret de sortida a una cerimònia completament mil·limetrada en cada un dels gestos i parlaments. Tot va començar amb el record de les tres monges màrtirs de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona i acte seguit, el cardenal Angelo Amato es va fer càrrec de la cerimònia. Ell va presidir-la juntament amb el cardenal arquebise de València, Antonio Cañizares i el bisbe de Girona, Francesc Pardo.

Amato inicialment va explicar que la celebració es feia per reconèixer el testimoni de vida de les servidores de Déu, Fidela Oller, Josefa Monrabal i Facunda Margenat, les tres religioses màrtirs. Seguidament, la germana de Sant Josep, Teresa Fernández, va explicar les biografies de cadascuna de les tres dones. Va recordar que una d'elles quan ja veia que acabarien amb la seva vida va dir "si ens maten, serem santes i màrtirs". Dues d'elles van ser assassinades al camí de Xeresa a València i la tercera, vivia a Barcelona quan va morir.

La beatificació de les tres dones de l'ordre de Sant Josep es va iniciar pròpiament amb el ritus de beatificació. La cerimònia va agafar encara un to més solemne. El cardenal arquebisbe de València juntament amb la postuladora de la Causa, la germana Teresa Fernàndez es van dirigir al cardenal Angelo Amato que representava al Papa i li van demanar que es procedís a la beatificació. Amato va llegir la Carta Apostòlica en què el papa Francesc donava el vistiplau a declarar santes les tres germanes. El cardenal va destacar que van ser tres dones "fidels a Crist i al seu carisma, romangueren amb valentia al servei dels malalts fins a donar la vida". En el moment que es va acabar el parlament un tela que hi havia sobre de l'altar de la catedral de Girona es va desplegar i es va poder veure una imatge de les tres religioses ja beates.

Un dels moments destacats de l'acte celebrat ahir va ser quan familiars i religioses van portar fins a l'altar les relíquies de les tres beates i també, rams de flors vermells i blancs.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo va mostrar-se molt feliç per la primera beatficació que tenia lloc a la catedral de la ciutat i va demanar al cardenal Angelo Amato que li transmetés Papa Francesc "la gratitud de l'Església de Girona per concedir-nos la celebració". També va ressaltar el paper que tenen les germanes de l'orde de Sant Josep i les va empènyer a seguir tenint cura de la gent.

Per la seva banda, la superiora general de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, Carmen Garcia va remarcar el paper que té l'institut a la ciutat i va donar gràcies al reconeixement de la seva tasca amb la beatificació de tres de les seves monges.