diumenge diari de sessions

El tribunal d'ordre públic polític

06.09.2015 | 00:00
El tribunal d'ordre públic polític

els mandarins sense olfacte
He despenjat el telèfon i he trucat directament a les altes instàncies del grup parlamentari del PP al Congrés. Els he preguntat: "qui ha escrit aquesta monstruositat de projecte de llei de reforma del Tribunal Constitucional?". "El subsecretario de la Presidencia, que es nuevo y es un nuevo Abogado del Estado". Ja fa uns anys que el president del Govern espanyol, quan era a l'oposició, va decidir prescindir dels polítics incòmodes i amb idees pròpies i encomanar-se al cos dels més aplicats i fidels recitadors de la Constitució espanyola. Mandarins sense olfacte polític.

l'origen dels tribunals constitucionals
Entre la primera i la segona guerra mundial van néixer els tribunals constitucionals a partir d'una idea elaborada pel gran jurista austríac Hans Kelsen. Alguns països els van adoptar en els seus sistemes institucionals. D'altres de ben rellevants, com el Regne Unit i els Estats Units, van continuar amb la seva tradició. No és secundari conèixer l'origen dels tribunals constitucionals. Corrien els anys entre les dues grans guerres mundials. La desconfiança cap a la política i algunes decisions polítiques de moviments populistes feien tenir prevenció pels parlaments. Kelsen va teoritzar com interpretar la "norma bàsica fundacional" del seu sistema de jerarquia normativa (la piràmide normativa de Kelsen), quelcom molt seriós i respectable. Altres, però, ho van aprofitar per teoritzar que convenia un grup "d'homes i dones bons" que temperessin a la llum de la seva pròpia interpretació les decisions dels parlaments. Naixia la justícia constitucional.
No sona molt bé, oi? Uns intèrprets suprems de la Constitució que podien declarar la inconstitucionalitat de normes que ells consideraven "no ajustades" a la norma primera. Bé, era clarament un judici tècnic-polític que després havia de trobar la seva sortida, la seva solució, a través del debat polític en el parlament o de les decisions de modificació en les urnes. De sentències "d'inconstitucionalitat" que després s'han resolt políticament en els parlaments o en un referèndum o en la reforma constitucional, n'hi ha una llista ben llarga. El judici de constitucionalitat se sol rendir al judici del criteri d'oportunitat política. En tot cas, mai, mai... Un tribunal constitucional ha tingut funcions de policia per imposar les seves decisions. Perquè no neixen, les decisions, ni de codis ni de lleis que tenen un sistema coercitiu d'imposició. Neixen d'un judici d'oportunitat politicoconstitucional. Ara el PP ha fet un esguerro de projecte de llei que vol imposar al Tribunal Constitucional funcions de Tribunal d'Ordre Públic Polític. Aquells que tant diuen estimar la Constitució i recitar-la de memòria estan a punt de perpetrar una nova desfiguració de la mateixa.
Com Alfonso Guerra va dir allò tan vell d'"España no la va a reconocer ni la madre que la parió" ara ben bé es pot dir que la Brigada Aranzadi d'alts funcionaris dels cossos estatals estan fent uns grans esforços perquè la Constitució no la reconegui ni els pares que la van parir. Gran despropòsit.

EL TC NO ÉS PODER JUDICIAL
La lectura de la proposició de llei de reforma del TC fa remoure de la cadira o la butaca. Dóna facultats de la llei orgànica del poder judicial per a la imposició de sancions de gran abast polític: suspensió de l'exercici del càrrec polític i multa pecuniària per als qui "no compleixin" la justícia constitucional. És de manual de primer de Dret recordar que el tribunal constitucional no forma part del poder judicial i que interpreta la constitució perquè després els canals polítics i parlamentaris trobin canals de sortida als seus pronunciaments.
Però aquí s'aplica la LOPJ i el Codi Penal a les noves funcions que es volen atorgar al TC. Ja ha dit el tribunal constitucional en reiterats pronunciaments que es fan un judici de constitucionalitat però que correspon al diàleg i l'acord polític trobar sortides a les disfuncions que ells puguin plantejar. Ara el govern del PP vol convertir el TC en tribunal d'ordre públic polític amb funcions de policia política efectiva -reclamant inclús el concurs del govern de l'Estat- per imposar decisions que el mateix TC diu que s'han de reformular, en tot cas, en el terreny del pacte polític.
El TC no és poder judicial ni té funcions coercitives per imposar les seves decisions com a braç executor d'un govern que deixa en un cos "d'homes i dones fidels" l'execució dels temes més conflictius i explosius de l'agenda política. El TC pot jutjar, per exemple, la constitucionalitat o inconstitucionalitat d'una llei de l'avortament o d'una llei del matrimoni homosexual... Però mai serà policia política per la imposició de les seves decisions entre particulars o càrrecs públics.

EL MÓN QUE ENS MIRA
La llei de seguretat ciutadana ha arribat a orelles de les organitzacions internacionals que s'ocupen de la protecció dels drets humans, la llei de seguretat nacional tindrà també reverberació internacional per tractar-se d'una llei d'excepció sense ni tan sols audiència del parlament ni tenir caràcter de llei orgànica.
I ara la llei de desfiguració del TC. El tribunal constitucional empès a suspendre del seu càrrec un polític electe... galdós paper que el Govern central vol endossar a un tribunal de "justícia constitucional".

ESPOT DE CAMPANYA
Un element gens menor: un projecte de llei elaborat pel Govern de l'Estat requereix obligatòriament dictamen del Consell d'Estat i altres passos de garanties jurídiques. En canvi, una proposició de llei d'un grup parlamentari no necessita tots aquests filtres.
El PP ha optat perquè el grup de la majoria, el seu, presenti una proposició de llei, que volen que sigui discutida en lectura única i sense comissió el dia 16 de setembre i votada definitivament l'1 d'octubre.
Llei antiMas i anti tants altres càrrecs electes per les urnes. Tot perquè entri en vigor abans de la constitució del nou Parlament de Catalunya.
Un dia Aznar va posar els peus sobre la taula d'un ranxo del president George Bush fill i allí va començar a rodolar la desenfrenada carrera cap a la derrota.
Aquesta llei bumerang tindrà uns efectes electorals catalitzadors, el 27 de setembre i el 20 de desembre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema