«Acabem de passar el punt de no retorn»

Els gironins a Barcelona viuen la Diada més «crucial»

12.09.2015 | 08:53
Un grup espera l´arribada del punter en un dels trams més gironins.

La majoria dels gironins que ahir van assistir a la manifestació de Barcelona van assegurar que la d'aquest any és la «definitiva», el «pas decisiu» abans de la independència. Tot i això, no creuen que l'any que ve ja ho estiguin celebrant malgrat que s'haurà «avançat molt». Per això, confien que el nou clam popular serveixi perquè els polítics es mantinguin «ferms»

La manifestació independentista d'ahir a Barcelona ha de servir per fer «el pas definitiu», «és «una etapa de consolidació», «un moment crucial per mantenir la flama encesa», l'«última empenta» per «fer-nos veure», un «punt de no retorn». Així ho van qualificar alguns dels milers de gironins que es van desplaçar per viure una nova jornada històrica, molts d'ells novells i tants d'altres veterans d'aquesta concentració.
A les portes d'unes eleccions crucials, la majoria no creu que la Diada de l'any que ve sigui ja la de «celebració» però creuen que la independència «estarà al caure» o, almenys, s'haurà «avançat molt» sempre i quan els polítics catalans «es mullin». Sempre n'hi ha d'optimistes i pessimistes però, si alguna cosa pot fer la ciutadania, a banda de votar, és sortir al carrer, i els gironins ho van demostrar.
Ens els trobem en el tram baix de la Meridiana, entre la plaça de les Glòries i l'escenari principal. Arribats des de totes les comarques, asseguts i fent un mos a l'espera del gran moment, es barregen els que hi participen per primera vegada amb els que no han fallat mai. «Hem vingut a pel pas definitiu», explica Lleal Tulsà, de Girona, per fer una «demostració de força» i després anar a votar i guanyar.

Des de Castelló d'Empúries, Josep Mara Farré creu que les anteriors Diades servien per veure «quin múscul tenim» però ara «ja hem passat el punt de no retorn». Amb tot, no creu que d'aquí a un any canviïn gaire les coses però «les posicions com a mínim s'hauran definit molt i el govern de Madrid sabrà que té un igual davant».

També Francesc Molero, de Girona, ha vingut a totes les Diades i creu que és l'«última empenta» per aconseguir la independència. i té «confiança»Ell té confiança en els polítics però d'altres, com Meritxell Tàpies -de Vulpellac- creu s'hauran de «mullar i fer la seva feina ben feta». Només així «ho podrem aconseguir».

I mentre alguns com Robert Joanola de Navata van decidir anar a Barcelona a última hora «perquè no sabíem què fer», confessa ell mateix, tot i que «en teníem moltes ganes, altres com la jove Aina Cardús de Cassà de la Selva assisteix a la manifestació des que té tres mesos. Espera que sigui l'«última» abans de «proclamar la República Catalana» però amb els peus a terra tampoc creu que d'aquí a un any «s'arreglarà» però almenys serà «un pas endavant».

Després de la gran manifestació de 2012, la cadena de 2013 i la V?de 2014, alguns com l'Enric Martillensa de la Bisbal que hi assisteixen perquè vegin que «ens seguim mantenint, som constants i perseverants», també apunten que «pot desgastar». «Personalment estic decebut [amb el paper dels polítics] perquè molt parlar i poc fer. S'haurien pogut fer moltes més coses en tot aquest temps que ja ha passat», va opinar ahir.

Al seu costat, Ignasi Torres, també de la Bisbal, afegeix que potser caldria anar pensant en alternatives a les grans concentracions.
De fet, la sensació que l'arribada de l'esperada independència «avança a poc a poc», com diu Eva Rubirola de Sant Feliu de?Pallerols, és un sentiment força estès però, això sí, almenys els fa la sensació que «estem més a prop que mai» i que ara no s'ha de «defallir» i cal seguir pressionant els polítics.

Entre els manifestants bregats en concentracions trobem Eloïsa Sanagustín, que ve del Port de la Selva. Ella va viure una «postguerra molt dolenta a Barcelona i no voldria que això ho tornés a veure ningú de la meva família», relata, però «no crec que s'atreveixin a aixecar-se els uns contra els altres perquè seria un crim contra la llengua i contra tots», va afegir deixant clar que la seva motivació per assistir a la Meridiana és «veure tanta gent que vol el mateix que jo, la independència». Per ella, va finalitzar, la Diada de 2013 va ser «meravellosa i aquesta crec que serà la definitiva».

En canvi Josep Carreras, del mateix municipi, no creu que la Diada serveixi «per a res» sinó que es tracta de «fotre merder i pressionar «l'Imperi» a veure si afluixa», diu sense pèls a la llengua. No creu en l'independentisme però es vol treure de sobre la «paparra espanyola» i espera que, «ja que el poble ha provocat aquesta catarsi, els polítics estiguin a l'altura».

Des de Bellcaire, l'Imma Solà hi participa per primera vegada, igual que Narcís Sayols, de Cruïlles. «És un exemple que tothom vingui», diu ell. En canvi, a la Catalina Batlle de Tapis li fa «por que aquest any sigui l'últim amb tanta gent». Prop seu té, però, la Rosa Figueres, d'Olot, que va als actes des de petita i per ella «aquest és l'últim», convençuda que «d'aquí a 4 dies guanyarem segur i que l'any que ve celebrarem que som lliures».

Ella, diu, que quan «fèiem l'11 de setembre quan estava prohibit», mai de la vida hauria «pensat arribar aquí on som i va demanar als polítics que no es facin enrere» perquè «ens estrenyeran i si estan entre l'espasa i la paret, se la clavaran».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema