Quan es fa un balanç de les reserves d'aigua, generalment s'utilitza l'anomenat any pluviomètric -també conegut com a any hidrològic- que correspon al període que inclou el començament de la temporada de tardor d'un any i el final de l'època d'estiu del següent. Així, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, l'any pluviomètric 2014-2015 (des de l'1 de setembre de l'any passat i fins al 31 d'agost d'enguany) ha estat normal o sec, tot i que també ha estat plujós a gairebé un 20% del territori català. Precisament, gran part d'aquest 20% sorgeix de les comarques gironines. En concret, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya i l'Alt Empordà són les zones de la demarcació de Girona -també de Catalunya- on més ha plogut en l'any pluviomètric 2014-2015. En tots els casos, alguns dels observatoris situats en les quatre comarques han acumulat més de 1.000 litres per metre quadrat al llarg dels últims 12 mesos.

Un total de dotze estacions meteorològiques gironines formen part del rànquing dels llocs de Catalunya on més han descarregat les precipitacions des de l'1 de setembre del 2014 i fins al 31 d'agost d'aquest 2015. Com és habitual, entre els primers observatoris on més ha plogut hi ha les estacions que s'ubiquen a les parts més elevades del Pirineu, entre elles Ulldeter al Ripollès (a 2.410 metres) i Malniu a la Cerdanya (a 2.230 metres). Ulldeter ha acumulat 1.344,5 litres per metre quadrat els últims 12 mesos i Malniu 1.327,5 litres.

Fora de l'alta muntanya, tots els observatoris que han superat els 1.000 litres per metre quadrat en ?l'any pluviomètric 2014-2015 són gironins, excepte en un cas (l'estació meteorològica Gisclareny del Berguedà). Després d'Ulldeter i Malniu, el valor més alt ha estat per la Garrotxa, ja que Olot ha recollit 1.242,9 litres per metre quadrat entre l'1 de setembre del 2014 i el 31 d'agost del 2015. Sobre Olot, cal recordar que a principis de juny va acumular 115,2 litres (73,9 dels quals en mitja hora); aquesta pluja intensa va deixar baixos, soterranis i terrats inundats.

Després d'Olot, les posicions del rànquing de l'any pluviomètric estan ocupades per l'Alt Empordà i el Ripollès. Els últims 12 mesos, Albanyà ha registrat 1.224,5 litres per metre quadrat, Molló 1.175,5 litres i Beget 1.160,7 litres. A continuació, se situen altres estacions meteorològiques de la Garrotxa, com Batet de la Serra amb 1.147,2 litres per metre quadrat al llarg d'aquest darrer any pluviomètric, la Vall de Bianya amb 1.115,3 litres i Santa Pau amb 1.102 litres. Tot seguit, també hi ha observatoris com El Parc Nou, a Olot, que ha recollit 1.101,8 litres i Mieres, amb 1.072,5 litres per metre quadrat. Finalment, les primeres posicions es tanquen amb l'estació de Planoles, al Ripollès, que ha acumulat 1.050,4 litres els últims 12 mesos.

La resta dels observatoris gironins, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, han registrat ?menys de 1.000 litres per metre quadrat des de l'1 de setembre de l'any passat i fins al 31 d'agost d'enguany. Així, tot i la pluja intensa que va caure la passada tardor, la ciutat de Girona, per exemple, no ha format part del rànquing, malgrat que aquesta forta precipitació va provocar que l'aigua es colés dues vegades a l'interior del túnel urbà del tren d'alta velocitat (TAV).

El balanç de Catalunya

Pel que fa a l'any pluviomètric 2014-2015 de Catalunya, tal com informa el Servei Meteorològic, s'ha de considerar normal a una part del Pirineu i Prepirineu, a més de la depressió central. En canvi, s'ha de parlar d'un any sec a gran part del litoral i prelitoral central, al prelitoral nord, així com al nord del prelitoral sud; sobretot a una extensa àrea del Prepirineu, al seu sector occidental. Finalment, tal com s'ha detallat en aquest article, l'any pluviomètric 2014-2015 ha estat plujós a gran part del Pirineu occidental i a les zones elevades de l'oriental com la capçalera del Ter. També a punts del Prepirineu, com la serra del Port del Comte o a l'Alta Garrotxa; a una extensa àrea de Ponent que inclou el nord del Segrià i el sud del Noguera; a punts de la Catalunya central com és la serra de Pinós; en alguns punts de l'Alt Empordà i a una bona àrea del Prelitoral sud que abasta la zona del Port, part de la Terra Alta, de la Ribera d'Ebre i del Baix Ebre.