La tornada a les classes que reprenen aquest dilluns els més de 120.313 alumnes gironins des d'Infantil fins a Batxillerat està marcada per la quasi plena implementació de la Llei Orgànica de Millora de Qualitat de l'Ensenyança (LOMCE) impulsada en solitari pel Partit Popular. El curs 2015-16 arrenca amb la LOMCE, també anomenada "llei Wert", cobrint ja tota la Primària i la meitat de la Secundària, concretament 1r i 3r d'ESO, així com 1r de Batxillerat. Per a 2n i 4t d'ESO està previst que s'implantin el curs que ve. No obstant això, el curs comença amb la LOMCE a quasi tots els nivells escolars, amb revàlida inclosa al maig -tot i que el Departament d'Ensenyament encara no ha especificat si entra en vigor o no- per als alumnes de 6è de primària (12 anys), pot acabar amb la nova ordenació educativa derogada o suspesa si el PP no segueix al Govern després de les eleccions del desembre, ja que la resta de partits la volen retirar.
Revàlides
La novetat d'enguany és l'avaluació externa de sisè de primària, una prova de fins a 200 preguntes per mesurar les competències de l'alumne. Tot i que té caràcter diag?nòstic, es pot passar l'ESO sense aprovar-la i servirà per elaborar un informe de caràcter orientador però amb el nivell aconseguit expressat amb nota. Les polèmiques proves finals, que és necessari superar per graduar-se tant en l'ESO com en Batxillerat, no s'aplicaran fins al curs 2016-2017. En aquesta primera no serà necessari aprovar-la per obtenir el títol. Segons especulen alguns, si la LOMCE segueix el seu camí, la generació del 1999 seria l'última a realitzar la Selectivitat, ja que aquesta estaria substituïda per la revàlida de Batxillerat. Però la consellera d'ensenyament, Irene Rigau, ha deixat clar als estudiants que l'accés a la universitat es continuarà fent a través de la Selectivitat.
El portaveu d'USTEC·STEs, Xavier Diez, explica que tothom està a l'expectativa de si finalment s'implanta aquesta revàlida al final de cicle de primària, és a dir, a sisè de primària, ja que aquesta no té cap conseqüència administrativa com sí que tindrien les de 4t d'ESO i 2n de batxillerat. Tot i això, defensa que passi el que passi amb les revàlides, "s'ha de fer una crida a la desobediència perquè aquestes proves no serveixen i són una intrusió al sistema educatiu català". Opina que la intenció real de la revàlida "és saber quin grau de compliment tenen els centres en el currículum que s'ha establert". Una opinió que comparteix el president de la FAPAC (Federació d'Associació de Pares i mares d'Alumnes de Catalunya), Àlex Castillo, que creu que les revàlides són un "mecanisme de control del Govern central sobre què fan les autonomies i l'aplicació de la LOMCE", afegeix que "el Govern central vol controlar el sistema educatiu i troben amb les revàlides una solució còmoda".
Religió avaluable
Un dels altres canvis que propugna la LOMCE i que entren en vigor ja aquest curs és la religió com a assignatura avaluable. El portaveu d'USTEC·STEs, Xavier Diez, la considera "com una matèria de contingut dogmàtic i doctrinari, no educativa i que, per tant, no hauria de tenir presència en un centre educatiu". Diu que no està en contra de la religió en si, "només si és una matèria avaluable, ja que no aporta coneixements sinó que propugna la creença i la fe". El coneixement de la religió "s'ha de realitzar en una esfera personal, i no pas pública i neutral com és un centre educatiu", critica.
Final incert
El portaveu d'USTEC·STEs, Xavier Diez, confessa que un alt percentatge del professorat dels centres escolars catalans "creu que, ja sigui per les eleccions del 27-S o les del 20-D, aquesta llei té poc recorregut". "Aquesta història de canviar la llei cada dos per tres és un caos normatiu a les escoles que com a conseqüència comporta un alt nivell d'escepticisme i irritació", afegeix que com a conseqüència "l'administració no només dóna ordres confuses sinó que a més es contradiu". Es queixa que l'equip docent i la direcció dels centres educatius estan "desconcertats" perquè "no entenen què han de fer o deixar de fer". Per tot això, Xavier Diez creu que "el Departament s'hauria de plantar i dir que no a la implementació d'una llei que és totalment injusta".
Per la seva banda, el president de la FAPAC, Alex Castillo, veu malament la implementació quasi íntegra de la LOMCE per aquest curs 2015-16, i troba que és "un pas negatiu desplegar el currículum de la LOMCE per aquest curs quan potser és una llei que aviat estarà enterrada". Opina que el més prudent seria "no tocar res", ja veient la previsió política d'enguany, "potser en un curs es canviara la normativa més d'una vegada", per tant, per ell el millor pas seria no actuar, ja que "no està garantida la continuïtat de la llei". Tot i això, admet que si al final es queda el mateix partit polític al Govern "acceptarem la llei encara que no ens agradi".
A tot això afegeix, però, que el Departament d'Ensenyament de Catalunya "no s'adona que té una data de caducitat encara més pròxima, la Rigau ja és història i el que no pot fer és desplegar la normativa de la LOMCE en plena campanya electoral".
