diumenge DIETARI

Aquesta nit, després d'una jornada d'emocions fortes a la Meridiana, moltes persones tornaven cap a Girona i Figueres amb el darrer AVE del dia. Ocupen quasi tot el tren. Això de les manifestacions ja no és el que era. Té conya anar a manifestar-se amb AVE. Més conya encara quan alguns van en primera classe perquè les places Avant són limitades. Aquest procés és, i això és innegable, del tot interclassista. Els vagons del tren Siemens estan plens d'independentistes amb estelades, samarretes i tot tipus de marxandatge sobiranista. Mutisme sepulcral i respecte al 8, que és un vagó de silenci on no es permet parlar.

Dues senyores grans del meu costat semblen atemorides per l'amenaçant presència secessionista. Vénen de Madrid i xiuxiuegen les seves pors. Passen part del viatge observant a tothom. Als 15 minuts, però, ja s'han relaxat i, en mitja hora, arribant a a Girona, una d'elles diu: "que gente más correcta y normal ¿no?". L'altra fa un gest d'aprovació davant del sorprenent descobriment. Una conclusió que em recorda un brillant gag de Juan Carlos Ortega sobre catalans i extraterrestres.

diumenge VOL GALLINACI

El cas del Vol gastronòmic de Girona va en camí de convertir-se en el gran ridícul de la política local dels últims temps. Aquesta estructura, descontextualitzada vers el paisatge que embrut, ha esdevingut una monumental aixecada de camisa a l'Ajuntament. Fins quan pensa permetre l'alcalde Puigdemont que li recordin cada dia que travessa el pont de Pedra que permetent aquesta instal·lació es va equivocar i que s'està equivocant cada dia que passa sense ordenar-ne la fulminant retirada? El Vol transcendeix a la simple i sobrera estructura de ferro i de vidre. És el símbol d'un model de ciutat que no agrada a tothom. Mantenir-lo és una provocació innecessària.

dilluns NENS I POLÍTICA

Primer dia de cole al Vedruna, que és una escola molt cèntrica de Girona. Aquesta vocació urbana ha limitat la seva expansió horitzontal i ha anat creixent de forma vertical i apedaçada. Amb el pas dels anys han anat enganxant trossos d'edificis de forma anàrquica com si fos un vell Exin Castillos en mans d'un nen petit. Observo l'emoció dels nens retrobant-se i abraçant-se després dels mesos estivals i em ve al cap com d'innecessària i cretina és la política feta per ànimes mediocres. La política partidista i de confrontació. Aquella d'un ministre narcisista i trastornat que va voler convertir l'ensenyament en arma política i la d'una consellera d'escassa dimensió que va convertir la defensa contra el ministre en la coartada perfecta per continuar empobrint l'ensenyament públic però també el concertat.

dimarts DESIG INCONFESSABLE

Em trobo un antic dirigent polític, allunyat avui de la primera línia de foc, que explica un desig inconfessable i quasi pervers: que UDC tregui uns quants diputats i que aquests siguin essencials perquè Junts pel Sí pugui formar govern. Sempre ha estat un punyetero! Però en aquest cas no crec que pugui anar més enllà de desig inconfessable com el que tenen molts homes de vestir-se de dona.

Unió està en procés d'autodestrucció. Només cal observar el seus desangelats i geriàtrics mítings per veure que Unió té un gran passat i un incert futur.

dimecres SUFIXOS

Cada dia em trobo més politòlegs pel carrer. Hi haurà un dia que en aquest país n'hi haurà més que persones. Avui en dia, tenir una targeta de presentació (les targetes modernes es diuen Twitter i Linkedin) que digui: en tal és politòleg, dóna un prestància quasi automàtica. Una condició, aquesta de politòleg, difícil de descriure, llevat que no es consideri com a tal a qualsevol llicenciat en ciències polítiques. Però això no pot ser cap dedicació. Tots els oficis amb el aquest sufix grec, com ara reumatòleg, traumatòleg, radiòleg, cardiòleg, etnòleg, egiptòleg... són experts en òrgans o matèries concretes. Però la política és tot i res. Hi ha una paraula amb aquest sufix que tindria els mateixos atributs que el politòleg: futuròleg.

Dijous SOMNIS DE POETA

Els somnis de poeta s'associen a les quimeres i a tot tipus d'impossibles, com el pensament en veu alta que ha fet el rector de la Universitat de Girona, Sergi Bonet, que reclama que els graus (les carreres) i els màsters (una caixa registradora) siguin gratuïts. És de l'opinió que els estudiants no haurien de pagar per anar a la universitat i que els estudis els haurien de sostenir els impostos dels ciutadans per la via de qui més té més paga. Avui en dia Catalunya és dels llocs d'Europa amb els màsters més cars perquè hem convertit el saber en economia especulativa.

M'agrada la poesia de Sergi Bonet.

Divendres LA POR, COSA DEL PASSAT

Els bancs espanyols i catalans tenen sobrevalorada la seva capacitat d'influència sobre la societat. El comunicat d'avui no és incomprensible només perquè irriti a tots els independentistes catalans, sinó que també farà rumiar a aquells que no creuen en la independència. Si els bancs hi estan en contra potser tingui algunes virtuts?

La por política i econòmica és una estratègia del passat. La societat és menys ingènua. Catalunya té avui més rauxa que seny.