La brigada aranzadi

Des de fa uns anys el gruix del poder en els punts neuràlgics del Govern central està en mans d'uns aplicats advocats de l'Estat sota la batuta de la vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaría. Juristes que reciten de memòria la constitució espanyola i les lleis fonamentals però de vocació política tardana i relativa.

Pel que sigui, Rajoy va deixar el poder en mans d'aquests opositors, com ell, apassionats pel poder però molt escèptics sobre les possibilitats de transformar la realitat des del poder.

Es pot dir amb exactitud que el president del Govern espanyol més que un conservador ideologitzat és un escèptic resistent.

La Brigada Aranzadi ha corregut a produir gran quantitat d'artilleria legal per aturar un assumpte - l'anomenat cas català- que no té solució legal sinó política. El PP, al límit d'un atac de nervis.

la desfiguració de la constitució

Convé retenir una dada que sovint proporciono a persones que em pregunten què succeeix a Espanya en aquests moments. Des de 1812, quan es va promulgar la primera constitució espanyola, fins a la penúltima, totes les constitucions no han estat modificades per ser actualitzades sinó que totes han col·lapsat: suspensió, canvi de règim, retorn a un text anterior....

Mai el constitucionalisme espanyol, i la política espanyola, ha tingut el nas i l'audàcia d'entendre els canvis dels temps.

Per això el que està vivint la política espanyola és un esgotament accelerat del model constitucional sorgit dels pactes de 1978, i no només en la vessant del debat territorial.

D'aquí a pocs mesos això es veurà amb tota la seva magnitud a la llum dels resultats de les eleccions generals del mes de desembre. L'última i estrafeta desfiguració de la constitució espanyola patrocinada pels grans mandarins de la Brigada Aranzadi l'hem viscut aquesta setmana amb la reforma exprés de la llei orgànica del Tribunal Constitucional.

Podríem ben recordar aquella lletra de la cançó que diu "De tanto que la quería la mató" (la constitució). Això és el que està fent la dreta espanyola, que no va saber llegir els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques de maig d'aquest any. Vull argumentar el perquè.

el tribunal d'ordre públic polític

La constitució de 1978 diferencia nítidament les funcions i competències del Tribunal Constitucional -"Títol X i últim"- i del poder judicial. Una cosa és la justícia constitucional- que interpreta la constitucionalitat i sol suggerir sortides polítiques als assumptes analitzats- i una altra l'administració ordinària de la justícia que emana dels codis i les lleis.

Amb la reforma del Tribunal Constitucional, els mandarins pretenen atribuir als magistrats de la justícia constitucional funcions pròpies d'un tribunal d'ordre públic polític amb l'atribució de funcions directes d'aplicació de les sentències que poden passar per multes -això és el de menys- o per suspensió del càrrec de presidents electes del govern central o d'una comunitat autònoma, de servidors públics o altres càrrecs electes.

Tenint en compte que el Tribunal Constitucional té una legitimitat només indirecta a través de l'elecció dels seus membres pel parlament, el govern i el poder judicial, atorgar aquests poders a un tribunal de justícia constitucional desequilibra definitivament el quadre constitucional de l'any 1978.

A més, es fa inaudita part, quelcom mai vist en el sistema garantista de la justícia ordinària. En algunes democràcies occidentals existeix la figura de l'impeachment per jutjar un càrrec electe pels seus actes polítics. Però aquest judici sempre correspon al mateix poder legislatiu, mai al judicial.

Els joves turcs de la Brigada Aranzadi no són prou conscients que acaben d'obrir la porta perquè un dia el TC pogués suspendre el president del Govern espanyol. Reverberacions dels pitjors episodis del Tribunal de Garanties Constitucionals de la Segona República, que amb les seves decisions polítiques tant van ajudar a l'atzucac.

els que creuen que tot ho poden

El meu veí d'escó d'aquest final de legislatura, el jurista basc Emilio Olabarria -un home de llarg i sòlid recorregut- ho va dir amb una gran precisió:

"Aquesta norma és inconstitucional perquè no es pot modificar la naturalesa d'un òrgan constitucional (el TC) des d'unes Corts que no són constituents". Cert. Aquest és el punt.

ENMIG DE LA BATALLA

Escric aquestes notes sobre el debat més important de la setmana parlamentària a Madrid mentre es va desenvolupant la campanya electoral catalana pel 27 de setembre.

S'equivocaven els que pensaven que aquestes eleccions no tindrien moments per a la discussió dels punts a favor i en contra del sí i del no.

S'està produint aquest debat i molt més del que alguns haurien volgut, aproximant-se al grau de maduresa del referèndum escocès d'ara fa un any.

I s'ha produït una internacionalització dels comicis en molt bona mesura gràcies a l'activitat frenètica del Ministeri d'Afers Exteriors.

Mai es podrà agrair prou a Margallo i el seu equip -autoanomenats comitè barretina i que es troben regularment els divendres des de fa molts mesos- com han posat en l'agenda internacional el que està vivint Catalunya en aquests moments.

Tot va evolucionant d'una manera pacífica i educada. Sorprenent per les elits polítiques i econòmiques madrilenyes -que fa molt temps que van deixar d'analitzar bé els humors de fons del carrer principal de la societat catalana.

Seguit amb atenció per les ambaixades i consolats. Els Estats són una societat anònima de socors mutus i el que està succeint aquests dies és perfectament previsible. Sempre la reserva per bon dia. Però l'únic que compta és el vot secret en urna el dia 27 de setembre.

I aquí no voten els que més intenten interferir des de fora. Aquí voten uns milions de catalans i catalanes molts dels quals, crec que la majoria, ens quedarem ben descansats passant pantalla d'aquests anys en els quals hem constatat que l'Espanya possible ja no és possible.

Catarsi i un nou començar. Res es farà sense prudència. Tot es farà per anar a millor. Segur. No ens fallem en aquesta hora gran.