Haver manipulat una oposició per col·locar la seva dona -Olvido Pineño Herreros- com a cap de l´àrea de Gestió Tributària del Consell Comarcal de la Selva li servia també a l´apoderat de GRS Arc Local -Josep Maria Franch Carcereny- per fer-la treballar per a l´empresa de forma encoberta, estalviar-se contractacions de personal i aconseguir que tot quedés en família, pagaments en negre inclosos. De forma paral·lela, l´administrador de l´empresa -Alexandre Ros Valls- també tenia col·laborant amb la societat el seu germà Jordi, qui era l´informàtic responsable de l´àrea de Gestió Tributària del Consell Comarcal i quedava subordinat a Olvido Pineño, per acabar-ho d´adobar. El cap d´Organització de Serveis a la Ciutadania, Joan Carles Feliu Martín, no era de la família però hi col·laborava, tenint d´aquesta manera accés als mateixos privilegis encoberts com a contrapartida per a la «preparació de plecs de clàusules i adjudicacions» de determinats concursos públics que beneficiaven GRS.

Hi ha centenars de correus creuats entre tots ells que demostren els treballs, favors i serveis prestats a GRS des del seu càrrec de funcionari. El Servei de Vigilància Duanera, en l´informe número 3 del Caso Pasteleo que la jutgessa instructora del cas Manga recentment ha incorporat a la causa, en dóna un bon resum i senyala els correus més compromesos. D´aquí que hagi pogut descobrir com la funcionària responsable dels tributs de l´ens comarcal s´encarregava també de realitzar activitats comptables, facturació de projectes, gestió de nòmines i recursos humans per a GRS a canvi de «concedir-se regularment certes quantitats de diners, de forma encoberta, bé mitjançant "dietes" fictícies que ingressava al compte del seu marit, bé mitjançant "liquidacions de rendes" en efectiu, instrumentades mitjançant factures falses». L´informàtic també va deixar rastre electrònic de les tasques que realitzava per a GRS.

La policia duanera ha seleccionat 27 correus que provarien com Pineño Herreros tenia un rol directiu a GRS des d´on controlava els processos d´emissió i pagament de factures, la realització de transferències i talons bancaris, tenia control sobre els balanços d´ingressos i pagaments, s´ocupava del control de les vacances, acomiadaments, assignació de tasques al personal, pagament de nòmines, dietes i hores extra, feia el repartiment de bonus i diferencials, s´ocupava de la gestió bancària i la liquidació d´impostos, de les compres i la tresoreria i era la interlocutora de la gestoria que treballava per a GRS. El règim d´incompatibilitats de la funcionària li prohibia actuar d´aquesta manera, per això els investigadors l´acusen de delinquir de forma continuada cometent suborn.

L´elaboració de factures de consultoria a Convergència Democràtica de Catalunya, a diversos ajuntaments -Figueres o Riudarenes, per exemple-, les nòmines que preparava o les liquidacions dels bonus als treballadors són coses que deixen rastre als ordinadors perquè a banda dels correus hi ha els arxius adjunts que ho detallen tot perfectament i que la policia tributària ha tingut a disposició des que el 14 de febrer de 2013 va fer les entrades i registres a GRS I als domicilis dels seus responsables per endur-se tot el material. Pel que fa a l´informàtic, els agents han fet una selecció de 16 correus electrònics -de juny de 2008 a juliol de 2012- que demostrarien com, paral·lelament a les seves funcions en el si del Consell Comarcal de la Selva, Jordi Ros Valls «estava implicat en els objectius de GRS i realitzava sistemàticament per aquesta algunes tasques informàtiques». Fonamentalment, solucionava problemes de software i hardware, corregia errors en les càrregues de fitxers a les bases de dades -«a vegades dins del seu horari al Consell Comarcal de la Selva»-, s´encarregava de forma sistemàtica de la gestió del projecte que GRS havia guanyat a l´Ajuntament de Sabadell l´any 2008 i el mateix a l´Ajuntament de Figueres, on GRS tenia delegada per contracte la gestió dels expedients sancionadors de trànsit. Però, al marge d´aquestes tasques, «hauria col·laborat a més amb GRS (des del mateix Consell Comarcal) en la redacció dels criteris avaluables dependents del judici de valor per puntuar la idoneïtat del sistema informàtic i software» en relació amb un projecte de gestió tributària que l´organisme comarcal va adjudicar a GRS l´any 2011.

Totes aquestes activitats les duia a terme «de forma encoberta» perquè les incompatibilitats que tenia eren manifestes, per la policia tributària també l´acusa d´un delicte de suborn.

La policia tributària encara ­se­gueix examinant el material informàtic que va comissar o copiar en les diverses entrades i registres dutes a terme en diferents organismes públics -Ajuntament de Sant Hilari, Diputació, Consell Comarcal de la Selva- quan va esclatar el cas Manga, el 14 de febrer de 2013.