La llarga mà de GRS podia obrir les portes de la Diputació per endrapar algun contracte gràcies als seus contactes amb dirigents convergents. Les anàlisis del material informàtic comissat pel Servei de Vigilància Duanera en esclatar el cas Manga el 14 de febrer de 2013 ha permès confirmar als agents aquest extrem. Com a mínim, en el concurs per al Servei de Manteniment Cadastral convocat l'any 2007 per l'organisme Xaloc, el qual depèn de la Diputació. Així ho testimonia l'informe número 2 del «Cas Diputació», incorporat a la causa a principis de setembre.

El frau comès per l'administrador de l'empresa, Alexandre Ros «-en connivència amb altres actors de l'esfera política i empresarial-», s'hauria materialitzat perquè el concurs es va fer a través d'un procediment negociat sense publicitat en el qual van convocar-se tres empreses -«com ha demostrat aquesta instrucció totes tres estaven estretament relacionades»- però que es va acabar a adjudicant GRS després que les altres dues (Oficina Cartogràfica SCCL i Prointec SA) es retiressin.

La policia creu que l'administrador de GRS va promoure, amb el beneplàcit de funcionaris i polítics de l'organisme, el nomenament d'aquestes empreses comparsa i va «pactar amb els administradors d'aquestes la seva retirada a temps del procediment, de manera que GRS s'adjudiqués el contracte».

A l'hora d'apuntar responsabilitats, els agents duaners manifesten que el empresaris de GRS -Alexandre Ros Valls i Josep Maria Franch Carcerceny- van cometre un delicte contra l'administració pública del qual fan «cooperadors necessaris» els responsables de les altres dues empreses: David Hernández Sobrint, de Prointec -«ja apareix imputat com a cooperador necessari en altres atestats»-, Josep Pla Sánchez i Pere Trias Gallardo, d'Oficina Cartogràfica -el primer col·laboraria amb GRS com a responsable del projecte i responsable de l'àrea de gestió del territori i també «ja ha sigut imputat per aquesta instrucció en altres atestats».

Afegeixen els policies que també cal atribuir el delicte a l'aleshores director de Xaloc, Joan Burjachs (CDC), perquè segons Ros li va trucar per confirmar-li que estava d'acord amb el projecte que els presentava GRS i que ho farien a través d'un procediment negociat, «afegint Ros que li enviaria els noms de les tres empreses a les quals calia convidar». Hi ha un correu electrònic de 30 de gener de 2007 entre Ros i Franch que deixa constància d'aquesta conversa.

Però aquí no acaben les sospites dels policies sobre la «mediació i el favor polític contaminant el procediment» perquè més enllà que Xaloc convoqués el concurs i «coneixia, o va poder conèixer, la interdependència de les tres empreses» hi ha el fet que l'aleshores president de la Diputació, Jaume Torramadé (Unió) i el director del Patronat de Turisme de la Costa Brava, Ramon Ramos (CDC) «van promoure presumptament en altres ocasions l'adjudicació fraudulenta de contractes a GRS». Però encara que els investigadors consideren que aquests tractes de favor eren una pràctica habitual reconeixen que, en aquest assumpte concret, «no s'han trobat indicis» de la participació directa i personal d'ambdós polítics en aquest afer. No obstant això, recorden que sí han pogut atribuir-los altres delictes en el cas Manga.