El 68% dels jutges qüestiona el traspàs de competències a les Comunitats

El president de l'Audiència Provincial de Girona se'n desmarca al·legant que els beneficis a Catalunya són palpables

28.09.2015 | 07:10
El president de l´Audiència de Girona, Fernando Lacaba.

El traspàs de competències a les Comunitats Autònomes no ha sigut beneficiós per a la Justícia. Això és el que creuen el 68% de magistrats que componen la plantilla judicial d'Espanya i així ha quedat reflectit en l'enquesta elaborada pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i SigmaDos aquest 2015 entre els 5.390 magistrats en actiu. Tanmateix, el president de l'Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba, es desmarca d'aquesta radiografia indicant que Catalunya i País Basc han sigut exemplars en la "dotació de mitjans personals i materials" que han realitzat en matèria de justícia però entén els resultats obtinguts en tant que algunes comunitats "han sigut reticents en l'assumpció de competències".

El president de l'Audiència Provincial, que el maig farà 15 anys que ocupa aquest càrrec i 13 que és membre de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i fa 32 anys que va ingressar a la carrera judicial exercint exclusivament a Catalunya, ha analitzat els resultats més destacats de l'enquesta.68% Qüestiona el traspàs competencial

Per a Lacaba el problema no és el traspàs de competències sinó que "les comunitats autònomes no han seguit el mateix ritme de desenvolupament competencial i n'hi ha que han invertit poc i malament". Afegeix que la "triple dependència" que ara té l'Administració de Justícia també influeix en aquesta situació ja que d'una banda els jutges depenen del CGPJ, els secretaris judicials, fiscals i funcionaris de carrera del Ministeri de Justícia i els funcionaris internis de les Comunitats Autònomes i "és veritat que això causa distorsions perquè s'han conjuminar tres administracions diferents per a una mateixa cosa".

48% · Demana ampliar la planta judicial

"En això estem d'acord al 100%". Actualment la ràtio de jutges per habitant a Espanya es d'11,1 per cada 100.000 habitants, deu menys que la mitjana europea i també "el nombre de jutjats per ciutadà és molt baix en comparació amb França, Alemanya i els països nòrdics", cosa que provoca que l'administració de justícia estigui en mans de molt pocs magistrat que, per a més inri, estan desbordats.

70% · Creu que té una càrrega excessiva

El resultat reflecteix bé la situació a la província de Girona, on el Jutjat de Família està col·lapsat amb un volum de feina del 135% per sobre el mòdul, cosa que també es produeix al Jutjat Mercantil i als Jutjats Socials. "Un país que entra en crisi, on la gent no pot pagar els deutes, les rendes de lloguer, on els empresaris no poden pagar les indemnitzacions als treballadors, acaba revertint als jutjats", explica Lacaba, alhora que alerta que aquesta sobrestauració també és causa dels retards en l'Administració de Justícia, "aspecte que finalment repercuteix en la credibilitat del país".

86% · Contra la retribució per objectius

La major part de la plantilla judicial d'Espanya, i el president de l'Audiència Provincial de Girona no n'és l'excepció, es mostren contraris a la retribució dels magistrats per objectius. El CGPJ va crear l'any 2003 un mòduls de productivitat -tombats després pel Tribunal Suprem i encara avui pendents d'establir la forma en com mesurar la productivitat- que marcaven un sostre de resolució de sentències per als jutges. El problema és que es tracta d'una arma de doble tall, perquè "n'hi ha que quan compleixem amb el mòdul opten per no anar més enllà".

89% · Entén que els notaris estan més ben tractats

Un 90% dels enquestats creu que els registradors de la propietat estan millor tractats que els jutges; un 89% diu el mateix dels notaris; un 61% respecte dels fiscals; i un 34% té aquesta opinió sobre els advocats.

Excepte els advocats i fiscals, la resta es tracta de professions a les quals s'accedeix via oposició però que en comptes de disposar d'un sou de funcionari públic obtenen una retribució per via d'aranzels que provoca "que els sous no tinguin res a veure amb els d'un jutge".

Lacaba explica que la situació en la qual es troben els jutges en l'actualitat, especialment les noves promocions, és complicada per "la càrrega de treball que suporten, l'excessiva judicialització que es troben, especialment a instrucció, i el fet que molts són enviats a zones on hi ha 5 o 6 vacants que també han de cobrir o bé no disposen de sala i passen a ser jutges d'adscripció territorial que tenen un destí incert". Si a més el sou "tampoc acompanya", doncs no és la millor carta d'entrada i provoca que els jutges tinguin aquesta percepció respecte d'altres professions vinculades a l'Administració de Justícia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema