Només deu vots van frustrar ahir la consulta popular mitjançant la qual els veïns de Bascarà podien decidir el sou del seu alcalde, Narcís Saurina (ERC). En total van votar 351 persones de les 721 que ahir estaven cridades a escollir entre dues opcions: si el seu alcalde ha de cobrar el mínim interprofessional, que serien 9.080,40 euros bruts a l'any, o bé el que proposa l'Associació Catalana de Municipis (ACM) per a poblacions d'entre 500 i 1.000 habitants, que són 18.160 euros. Al final, però, no es va arribar al 50% de participació que el grup ERC-MES havia fixat com a límit mínim per considerar vinculant aquesta consulta.

"Aquest ha estat el primer exercici democràtic que ha fet ERC-MES a Bàscara dels molts que vindran", va valorar Saurina després de conèixer el resultat de la votació. "En un poble en el qual durant 32 anys ha faltat molta democràcia, aquest ha estat un pas molt important", afegia l'alcalde, que reconeixia que esperava que la participació "seria molt més alta". Segons l'agrupació municipal organitzadora d'aquesta consulta, La Resclosa, dels 351 vots realitzats pels veïns de Bàscara majors de 18 anys, 248 van ser a favor de l'opció de l'ACM, 86 a favor del sou mínim interprofessional, 12 en blanc i 6 de nuls.

L'agrupació va assegurar que demà presentaran els resultats de l'escrutini a l'Ajuntament, on segons el seu alcalde, es posaran en coneixement de tots els grups que el conformen. De moment, Narcís Saurina mantindrà el seu sou actual que ronda els 1.000 euros mensuals per dedicació parcial. En concret, quan va arribar al govern, una de les primeres decisions que va prendre Saurina va ser rebaixar-se el sou que cobrava el seu predecessor, Lluís Lloret (CiU), que segons l'actual batlle rondava els 2.200 euros al mes.

Respecte a la jornada de la consulta, ja de bon matí, els organitzadors, l'agrupació municipal La Resclosa (la llei impedeix que l'Ajuntament fos l'organitzador de la mateixa), van instal·lar una urna a la plaça Major de la vila, on després d'escriure les seves dades personals i firmar, els veïns van poder escollir quina de les dues opcions els semblava més justa o coherent. Mentre alguns vilatans reconeixien que havien estat al cas i que calia "més transparència" dins el govern municipal, altres van admetre que desconeixien la proposta. "Penso que és una bona idea perquè la gent pugui dir el que creu, tothom té dret a saber què cobra la persona que dirigeix la vila i és una forma de fomentar la trans?parència que ha mancat i hem reivindicat durant tants anys", van explicar les germanes Àngels i Rosa Teixidor. Totes dues van ex?plicar que havien apostat per la segona opció, la recomanada per l'ACM.

Un posicionament que compartia Joan Martín: "Crec que és un sou adequat, cal tenir en compte que hi dedicarà hores, desplaçaments i reunions", va detallar aquest veí. "Si es comparteix una decisió així amb el poble, el consistori s'apropa a la ciutadania. S'hauria de fer en altres poblacions", va ressaltar la Jennifer, que des de fa deu anys viu en aquest municipi de l'Alt Empordà. "El nou Ajuntament s'està implicant molt amb el poble, fins i tot s'han creat comissions amb voluntaris als quatre nuclis de població de la vila i que seran els intermediaris per poder traslladar les preocupacions dels veïns a l'alcalde i l'equip de govern", va explicar la Gisel·la Pagès, membre de l'entitat La Resclosa.

Durant el procés de votació, l'alcalde va detallar que actualment a la vila hi viuen 976 residents dels quals 721 podien exercir el seu dret a vot. "De moment estem molt contents perquè hi ha una gran participació, espero que la gent deixi de banda els personalismes o partidismes perquè no estan escollint el meu sou sinó el de l'alcalde d'ara i els que vinguin", va explicar el batlle.

Promesa complerta

Tot i el resultat final, amb aquesta acció, el grup d'ERC-AM va complir ahir un dels punts del seu programa electoral. "Ens vam comprometre que qualsevol projecte de futur del municipi el sotmetrien a referèndum. És la primera oportunitat i esperem que n'arribin moltes més", va subratllar Saurina.

L'equip de govern no va poder organitzar la consulta perquè la normativa no permet que l'ajuntament convoqui aquesta mena de referèndums, ja que la llei de consultes ha estat objecte de recurs i tampoc es podia fer al mateix espai on es feia la votació del 27-S.