La vicepresidenta segona de la Diputació, Eva Palau, va entregar ahir l’acta de diputada i abandona l’organisme provincial, poc després d’haver deixat el seu partit, Unió Democràtica. La decisió de Palau es produeix enmig de la crisi que viu UDC des del trencament de la federació CiU. La fins ara vicepresidenta de la Diputació va anunciar la seva marxa d’Unió a mitjans de setembre, fet que va deixar el partit sense el càrrec més important que tenia a les comarques de Girona.
Palau també és regidora a l’Ajuntament de Girona i està per veure si renuncia a aquest càrrec o bé si el continua exercint. El cas d’Eva Palau és especialment singular perquè va decidir abandonar Unió en plena campanya electoral per a les eleccions autonòmiques i formant part, com a número 17, de la llista que encapçalava el president del partit, Xavier Dilmé.
Tot i que l’entrega de l’acta de diputada s’ha produït després de l’amenaça d’Unió de reclamar tots aquells càrrecs públics de les persones que hagin abandonat la formació, algunes fonts apunten que l’exdiputada ja havia pres la decisió amb anterioritat. Quan va deixar Unió, Eva Palau va justificar que la decisió era personal i que no tenia res a veure amb el procés sobiranista.
El cas de Marc Prat
El dia abans de la jornada de reflexió l’alcalde de Ribes de Freser, Marc Prat, va decidir abandonar Unió i així diumenge passat va poder votar Junts pel Sí sense traïr el que havia estat el seu partit. Ho va fer públic dimecres a través del seu compte deTwitter, on també va penjar una carta exposant els motius que el van dur a abandonar la formació en la qual ha militat durant 12 anys i a través de la qual ha aconseguit l’alcadia de la localitat ripollesa.
Prat situa el punt d’inflexió amb el seu partit a partir del 9-N i la consulta del 14 de juny, on en certa manera va quedar enterrada l’opció sobiranista que ha condicionat les eleccions autonòmiques del passat 27 de setembre. «El 9-N vaig votar sí-sí (...) i observant que el sobiranisme ja no seria la prioritat d’Unió, tenia clar que tard o d’hora hauria d’abandonar la formació».
Afegeix que les propostes preelectorals per a la configuració d’un hipotètic govern de forces constitucionalistes el va fer decidir-se per complet i no esperar més temps per donar-se de baixa del partit democratacristià. «Per mi és un fet impossible, jo estic molt lluny del que signifiquen el Partit Popular, Ciutadans i fins i tot el Partit Socialista, que ni tan sols reconeix el dret a decidir de la nació catalana», es justifica el batlle. Prat abandona sense «ressentiment» però entenent que «Unió ja no podia ser el meu projecte polític per a Catalunya».
D’aquí que el 27 de setembre optés per votar Junts pel Sí i que es posi a disposició del procés perquè «arribi a bon port; per part meva faré tot allò que estigui a les meves mans perquè així sigui, però també tinc clar que el canvi de cicle polític que Catalunya també necessita ja ha començat», conclou.
El de Prat és l’últim abandonament que ha transcendit a la província en el si de la formació democratacristiana. Perquè la sagnia interna no ha deixat de produir-se d’ençà la consulta interna del 14 de juny que va guanyar per la mínima l’opció de la direcció del partit, que no passava precisament per convertir Unió en un partit filoindependentista.
Els desertors polítics d’Unió a la província de Girona són nombrosos. Els tres directors territorials que hi ha, Vicenç Estanyol, Isabel Ruiz, Assumpció Rodríguez -Agricultura, Justícia i Governació- van abandonar el partit. La formació assegura que estaven obligats a abandonar el càrrec o la militància d’ençà que la federació de Convergència i Unió es va trencar el juny però el cert és que, almenys en dos casos -Justícia i Governació- la deserció també tenia a veure amb la postura de la direcció del partit respecte al procés i la independècia de Catalunya. També van abandonar el partit militants històrics com la diputada Elena Ribera, el regidor de Girona Eduard Berloso, la regidora de la mateixa ciutat Isabel Muradàs, l’alcalde de Maçanet de la Selva, Antoni Guinó, la vicepresidenta de la Diputació de Girona, Eva Palau, o el primer tinent d’alcalde de Palafrugell, Albert Gómez.
