el mapa català

No escriuré del que no sé i tampoc del poc que sé però que no he d'escriure. El que sabem és que com a molt tard el vint d'octubre s'ha de constituir el Parlament de Catalunya. En termes polítics i de negociació, segurament s'arribarà al límit del dia vint. Si no és que la declaració del president Artur Mas davant el TSJC per haver facilitat el 9-N canviï les coses. Després començarà a comptar el termini per al debat i votació de la investidura del president de la Generalitat. Les eleccions a Andalusia del passat mes de març ens van ensenyar fins a quin punt es pot allargar una investidura -més de dos mesos. I pel mig, unes eleccions a Corts Generals. No cal especular més, les negociacions són discretes. I alguns acaronen escenaris molt diferents. Tot quedarà resolt, en un sentit o un altre, com a molt tard, el 9 de gener.

EL MAPA ESPANyOL

La previsibilitat avorrida marca el calendari del govern espanyol. Eleccions el dia vint de desembre, la qual cosa cosa vol dir nou parlament i investidura el gener de l'any 16. Ja veurem com passen els resultats a través del tub de la llei electoral. Com que la política és molt líquida i el vot es mou a última hora, ara, els que haurien d'estar més preocupats haurien de ser els del PP, que fins i tot guanyant, o no, es poden quedar a l'oposició. També serà una segona volta de les eleccions catalanes. Amb els resultats de diumenge passat, Junts pel Sí aconseguirien 4 diputats, 1 Ciutadans i 1 molt justet el Partit Socialista. Ja veurem com evolucionen les coses els propers dies. El Parlamente ?espa??nyol es dissoldrà el 27 d'octubre. Fins aleshores, lleis per aprovar. La llei de pressupostos.

FEINA PENDENT

Parlant de la llei de pressupostos, serà interessant veure si el Govern del Partit Popular aprofita aquest període electoral imminent per fer algun anunci electoral a Girona. Anuncis focs d'atifici. Per exemple, la licitació del desdoblament d'algun trosset del tram nord de la N-II. Me'n recordo com l'any 2004, en temps electoral, el ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, va venir a posar "la primera travessa" del tren d'alta velocitat i es va comprometre que el tren arribaria a Girona i la frontera a finals del 2004. Hi va arribar el 2013. Desconfiança pels anuncis en temps de descompte. Alguns es recorden de Santa Bàrbara només quan trona. I de Girona, el PP i el PSOE només quan s'acosten eleccions.

LES REGIONALS FRANCESES

El 13 de desembre se celebraran eleccions regionals a França. Seran un bon test per saber la salut dels partits tradicionals i l'estat del Front Nacional, que per primer cop pot arribar al poder en algunes regions. El sistema electoral -sempre crucial!- ha fet que durant anys féssim veure com si el FN no existís perquè no arribava ni a l'Assemblea ni al Senat. A partir del desembre podem veure clar que l'extrema dreta té un espai a França i que pica a la porta de la segona volta de les eleccions presidencials. Podem veure, en definitiva, que Europa té un problema.

LA PARTIDA A TURQUIA

El dia 1 de novembre se celebraran eleccions parlamentàries a Turquia, les segones en pocs mesos. El partit majoritari, AKP, del president Erdogan ha fet un vaitot per intentar aconseguir una majoria absoluta folgada amb aquestes anticipades en no poder formar govern. Però les enquestes no els hi donen ni majoria absoluta. L'ambient s'ha enrarit a Turquia. Més de cent periodistes estan a la presó amb càrrecs de dimensió política. I els atacs contra els kurds han creta zones de "seguretat especial" al sud-est del país, pràcticament en estat d'excepció. Els observadors electorals no hi podran entrar. Turquia, tal vegada, està vivint el cant del signe d'un neootomanisme que va jugar fort a ser una potència regional i que ara veu els seus limits. Mentrestant, el partit HDP, que aplega els partits kurds i els defensors de les minories ètniques i socials, es manté fort en les enquestes per superar l'increïble 10% dels vots que s'exigeixen en àmbit estatal per accedir al Parlament.

EUROPA EN MOviMENT

El 25 d'octubre hi ha eleccions a Polònia i el partit inspirat pel nou president -dreta sense tradició ideològica- pot tenir uns molt bons resultats. També eleccions a Croàcia pel novembre. I eleccions a Irlanda com a molt tard el març o abril de l'any que ve. Sèrbia serà cridada a les urnes en pocs mesos -després d'un govern reformador exitós- i podem veure i viure xocs ètnics a Macedònia, Bòsnia-Herzegovina i Kosovo. Per cert, Kosovo demanarà l'ingrés a la UNESCO en les properes setmanes. Espanya esta en franca minoria. Europa en moviment, el projecte europeu ennuvolat i l'arribada d'immigrants del mitjà orient i cada cop més d'Afganistan -amb passaport de Pakistan- que ens interroga. El món en moviment.

qualitat democràtica

Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de parlar amb molts col·legues parlamentaris europeus que em pregunten pel resultat a Catalunya i el desenvolupament dels propers esdeveniments. Des de la distància els missatges es fan esquemàtics i de traç gruixut, el missatge és senzill: el sobiranisme ha guanyat les eleccions. I els nacionalistes escocesos ens miren amb delit. També és un test sobre la qualitat democràtica d'Espanya. La compareixença del president Mas, la consellera Rigau i l'exvicepresidenta Ortega als tribunals en qualitat d'imputades per facilitar el 9-N corre com la pólvora pels països europeus. És clar que hi ha països amb una qualitat democràtica inferior. I en els propers mesos, també aquest comportament serà objecte de discussió en el debat intern i internacional. El meu pronòstic ben personal és que aquesta manera de fer s'acabarà emportant per endavant, democràticament, el Partit Popular del Govern d'Espanya. En tres mesos ho sabrem.