La Núria Rodríguez és de Banyoles, és mestra i quan se li va diagnosticar el càncer al pulmó tenia 25 anys. Passat un any, continua fent controls oncològics periòdics, però està lliure de la malaltia i, tot i tenir només un pulmó, fa vida normal, treballant en una escola de Celrà. Afirma, però, que té "l'obligació moral" d'explicar el seu cas, "si no s'hagués publicat el cas dels Estats Units amb el que m'han tractat, no m'haurien salvat".
Els primers símptomes de la malaltia els va notar a mitjans d'agost de l'any passat, estava de vacances al Port de la Selva i va començar a vomitar sang. Després de passar per l'hospital de Figueres, la van enviar al Trueta, on els metges li van explicar la singularitat del seu cas.
"Vaig estar 18 dies ingressada mentre els metges decidien què fer, però pintava molt malament", explicava ahir la pacient.
"Arribat el moment, vaig haver de triar: podia no fer res i viure el que em quedava o fer el que em deien, que potser no servia. Si vaig dir que sí era perquè tenia confiança plena en l'equip, sabia que estava al millor lloc possible", deia ahir la banyolina al costat del seu metge.
"Vaig fer el tractament, vaig perdre molts quilos i em van caure els cabells, però va funcionar, perquè anava notant que respirava millor. Finalment, el 8 de desembre em van fer el millor regal d'aniversari i em van donar l'alta", continuava, tot i reconèixer que li ha quedat una gran cicatriu a l'esquena.
El seu cas ja s'ha publicat al número de setembre de la revista científica Anticancer Research i ara la Núria col·labora amb els metges i investigadors per a ajudar en la recerca d'aquest tipus de tumors.
