Desenes de viatgers agafen cada dia el tren d'alta velocitat (TAV) a les 6.30 a Figueres i a les 6.46 a Girona. El comboi arriba a les 7.25 a Barcelona i a les 10.10 a Madrid. Els passatgers acostumen a ser els mateixos, que utilitzen a primera hora del matí la línia d'alta velocitat per treballar o estudiar. Ahir tot apuntava que seria un dia més de la rutina. El tren va sortir puntual de Figueres-Vilafant i de Girona, de manera que a les 7 del matí el comboi es trobava a la comarca de la Selva. Va ser llavors quan el tren es va aturar. Els primers minuts tothom pensava que es tractava d'una parada puntual, tot i que va passar l'estona i el comboi no es movia.

Els usuaris, evidentment, es van preocupar i no entenien per què el tren estava aturat a un punt del recorregut (a Riells i Viabrea) on les vies estan envoltades de marges. La tripulació va anunciar per megafonia que "per motius aliens a l'empresa hi havia una avaria". De seguida les xarxes socials van treure fum i van ser útils per als passatgers per saber què passava amb el tren. De fet, el mòbil va ser una eina imprescindible perquè a part d'informar-se, els usuaris havien d'avisar als companys de feina o als clients que arribarien tard (o no arribarien).

Passaven els minuts i les hores. Aleshores ja es debatia si un robatori de cable de coure havia provocat la incidència o havia estat un sabotatge a la xarxa de fibra òptica. A les 10.10, quan el tren havia de ser a Madrid (segons els horaris habituals), el comboi va arrencar a una velocitat extremadament lenta per desplaçar-se pocs metres.

Quan es va tornar a aturar, el tren es trobava al punt d'estacionament del TAV que hi ha a Riells i Viabrea. Llavors els passatgers van baixar del comboi, amb maletes incloses, perquè la tripulació deia que haurien d'agafar un autobús. Mentre esperaven al baixador, els viatgers van aprofitar per prendre el sol i respirar aire fresc. Ara bé, al final la tripulació va demanar als usuaris que tornessin a pujar al tren.

Aleshores el comboi va arrencar i va circular a la velocitat habitual. Sense que gairebé tinguessin temps d'assimilar la situació, els passatgers es trobaven en direcció a Barcelona-Sants. El tren va arribar a Barcelona cap a les 10.50, més de quatre hores després que sortís de Figueres i de Girona. Això va provocar que alguns dels viatgers es plantegessin la seva jornada. Una de les usuàries, l'Aïna, va optar per tornar cap a Girona amb el primer TAV que hi hagués disponible. En Roger havia previst ser a les 10 del matí a Madrid i va haver d'anul·lar les dues ?reunions que havia programat amb els seus clients, així que va tornar a Girona amb Rodalies. En el cas de l'Ignasi, que treballa a Barcelona, va arribar unes hores més tard del que és habitual a la feina.

Els usuaris van coincidir a destacar la falta d'informació per part de la tripulació i van criticar Renfe per no donar la cara. Segons van explicar, al final del llarg trajecte van oferir-los un refrigeri (amb obligació d'ensenyar el bitllet si volien obtenir una beguda gratis).