Quan els pacients renals reben informació adequada sobre els diferents tractaments existents i sobre com afecten la seva qualitat de vida, el 50% dels que inicien diàlisi trien diàlisi peritoneal domiciliària, i una major proporció opta pel trasplantament de donant viu anticipat. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi publicat a Plos One en què han participat 26 hospitals de tot l'Estat, entre ells el Trueta de Girona i el de Figueres, i que recull l'experiència d'un miler de pacients.

"Aquest índex d'elecció demostra que els pacients correctament informats opten per la diàlisi peritoneal domiciliària en una proporció molt superior a la mitjana nacional actual, que és només del 16,5%", afirma el doctor Mario Prieto-Velasco, del departament de Nefrologia del Complex Assistencial Universitari de Lleó i un dels autors de l'article.

Per a l'elaborar l'estudi, es van dividir els pacients en dos grups, segons si passaven o no per un procés educatiu estructurat amb materials específicament desenvolupats per facilitar la seva participació en l'elecció del tipus de tractament. És a dir, amb veu per a escollir quin tractament seguiran per a substituir la funció dels ronyons quan funcionen per sota del 10 % i que pot ser el trasplantament, la diàlisi peritoneal domiciliària, l'hemodiàlisi en sala, l'hemodiàlisi domiciliària o el tractament conservador.

"La diferència en la proporció de pacients que tria cada modalitat de tractament és molt diferent segons rebin o no l'educació adequada per a prendre la decisió, la qual cosa demostra la importància que aquest tipus de processos s'implantin en tots els hospitals perquè els pacients puguin triar lliurement, assessorats pels professionals sanitaris, la modalitat que, en cada moment, millor s'adapti al seu estil de vida segons les seves condicions personals, valors i preferències", diu el doctor César Remón, del Servei de Nefrologia de l'Hospital Universitari de Port Real i coautor de l'article.

Una aposta del Trueta

En el cas de Girona, hi ha més de 400 pacients que fan diàlisi, una cinquantena dels quals fa les sessions als seus domicilis mitjançant la diàlisi peritoneal, un tractament que a diferència de l'hemodiàlisi clàssica -la que es fa a l'hospital-, tracta la sang sense sortir del cos.

Comparant-ho amb altres hospitals catalans, el Trueta és un dels centres on hi ha un percentatge més elevat de pacients tractats amb aquesta tècnica. Per tal de donar-la a conèixer, l'any 2011 el Servei de Nefrologia del Trueta va implantar un procés educatiu estructurat per informar-los de les característiques del tractament i, en dos anys, el número d'usuaris de la diàlisi peritoneal es va multiplicar per quatre en dos anys, fent que al 2013, un 58% dels pacients de diàlisi del centre seguissin el tractament des de casa seva.

Els responsables de l'estudi asseguren que quanta més informació es dóna al pacient sobre les opcions de tractament, més ferma és la decisió.

"És important destacar que, després d'haver passat pel procés educatiu, la majoria dels pacients es ratifica en l'opció escollida quan finalment s'inicia el tractament definitiu, el que ens fa pensar que l'educació facilita la presa de decisió i la fa més ferma, fins i tot quan el pacient, per la seva situació clínica, necessita iniciar el tractament de forma no programada o urgent", apunta el doctor Prieto-Velasco.

Alternatives

Així, el treball també conclou que cal que els pacients rebin informació i puguin triar el tractament amb temps suficient per programar la seva entrada en diàlisi. I, si no fos possible això, és important assegurar-se que els que l'inicien de manera no programada també passen pel procés educatiu, reben informació adequada de totes les alternatives terapèutiques i les seves repercussions, i poden triar la modalitat de tractament definitiva.

A més, per l'alta càrrega pressupostària que suposa el tractament substitutiu renal, i pel fet que el trasplantament i la diàlisi peritoneal consumeixen menys recursos, la posada en marxa d'aquest tipus de processos educatius no només beneficia els pacients pels excel·lents resultats en salut que aquestes modalitats proporcionen, sinó que contribueix també a una major sostenibilitat del sistema sanitari, diuen els encarregats de l'estudi.