Pere Macias (Olot, 1956) serà el protagonista de l'itinerari personal de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Els responsables del dipòsit documental programen per cada trimestre un recorregut explicat segons les afinitats professionals i sentimentals d'una persona coneguda. La visita de dissabte tindrà com a escenari els elements urbans que encara són símbols dels mandats de Pere Macias (1984-1996). El recorregut començarà a les 11 del matí a la Biblioteca Marià Vayreda i és obert a tothom.

Si no hi ha res de nou, Pere Macias farà el camí explicat en qualitat de diputat al Congrés. Un càrrec al qual no tornarà a optar, perquè el 14 d'octubre va anunciar que deixaria la vida política. La fi de l'activitat política és un dels motius del recorregut.

De visites caminades, Macias ja en va fer en els primers dies del mandat 1984-88. Una de les primeres va ser la que els nous alcaldes fan als edificis municipals. En un d'aquells recorreguts va anar a la Torre Malagrida. És l'edifici noucentista que centra l'eixample fet per Manel Malagrida (1864-1946). «S'afeccionà a Olot», diu Joaquim Danés en la biografia que va fer a Malagrida. Un interès que ara suposa un dels valors més importants en edificis que té la ciutat.

Macias va entrar a la torre ja de propietat municipal amb la intenció de comprovar-ne l'estat. La sorpresa va ser que el seguici va obrir una porta i es va trobar amb un taller de fabricació de sants en plena activitat.

Des de llavors, el propòsit del nou alcalde va ser ordenar i regular per tal de deixar enrera els anys setanta i seixanta amb els episodis d'economia submergida i la minorització d'edificis que donaven caràcter a una ciutat.

Sense l'home que va fer fortuna a l'Argentinai ja ben ric es va aficionar a Olot i sense un alcalde que no hagués valorat l'Eixample Malagrida, ara Olot seria una ciutat amb un aspecte visual de blocs de pisos, habitatges adosats i austers edificis del segle XVIII.

Poc abans del final del mandat 1984-1988, Macias va poder obrir al públic els jardins de la Torre Malagrida ja convertida en alberg de joventut i, és més, havia posat en servei la plaça Malagrida, envoltada per un semicercle de cases noves, però fetes en l'estil noucentista.

La posada en valor de l'urbanisme olotí de començaments del segle XX va ser una de les primeres imatges del jove alcalde d'Olot. Llavors, la ciutat tenia l'Ajuntament al carrer Major. Era un edifici vell, amb finestres de reixes que donaven al carrer. Les dependències administratives quedaven per sota del nivell del carrer i la sala de plens estava al primer pis.

La proposta de Macias va ser traslladar el vell ajuntament a la fàbrica de can Joanetes, al Firalet. A l'abril del 1995, Macias va fer el primer casament civil a can Joanetes. El canvi de l'Ajuntament va ser un símbol. L'administració municipal no en feia prou d'una gran i centenària casa de pisos, sinó que necessitava una fàbrica.

Llavors a Olot hi havia una biblioteca construïda el 1967. L'havien feta al mateix lloc de la Biblioteca Popular elevada per la Mancomunitat l'any 1918. El del 1967, era un edifici senzill, asolellat, amb una planta per a cultura i una altra per a cursos.

El canvi impulsat per Macias va ser convertir l'Ajuntament vell en biblioteca. La transformació es va consumar el 25 de maig del 1997. La biblioteca Marià Vayreda va ser inaugurada pel president, Jordi Pujol. A l'acte Pere Macias ja no era alcalde, perquè era el conseller de Medi Ambient.

Havien acabat els temps de Pere Macias a l'alcaldia d'Olot. Una època encarada a fer d'Olot una ciutat d'acord amb el nou segle que s'acostava.