El murri de l'alcalde Carles Puigdemont s'ha ventilat a tota l'oposició pel que fa a les modificacions parcials de les vigents ordenances fiscals. No va poder constituir un govern de coalició que assegurés l'estabilitat política a l'Ajuntament de Girona, però tampoc la resta d'electes, en nombre superior a CiU, varen poder bastir un d'alternativa. Tanmateix, però, aquesta setmana s'ha pogut observar que ja li poden llançar tots els miures que vulguin a l'objecte d'envestir-lo, que quan baixa a l'arena és capaç de tancar-los de nou al corral. Els embanya perquè són incapaços d'estudiar bé els temes que s'han de tractar en el ple. Per exemple, encara avui, noquejats, parlen de les noves ordenances quan no es tractava d'això, sinó de modificacions parcials a les ja existents. De noves, mai no se n'han presentat. És el que passa quan es novel·la tant: Que es perd la dimensió de la realitat.

Pel que he llegit en aquest mateix Diari, l'esquerranisme multiorgànic d'alguns tan sols arriba a plantejar una rebaixa de l'IBI i a prohibir qualsevol disminució de taxes pel que fa a l'ús de la ciutat en matèria de filmografia i de fotografia, principalment. Com que la proposta es planteja des de l'error conceptual i legal abans esmentat, intel·lectualment una patata, l'ordenança queda com ja estava aprovada. No en saben més. Al costat d'això, cum laude per a les dues proposicions. Sobre l'IBI, aquest es troba congelat des de fa anys i panys; per tant, tot i que es suporta amb un cadastre gairebé tan antic com el carrer de la Força, la decisió política de mantenir-lo al congelador és adient si tenim en compte que els preus dels immobles s'han depreciat en el mercat i que la inflació li ha posat la resta. La diferència entre ser govern i ser oposició es diu sensatesa i sol acompanyar molt més els del primer que els altres.

Respecte a l'anul·lació de la discrecionalitat motivada, per tant, no arbitrària, del cobrament de taxes en matèria de pel·lícules i de fotografies de Girona, i, en conseqüència, d'aplicar-la en la seva integritat, no sé què en pensaran els dels gremi d'hotelers, restauradors, botiguers i el llarg etcètera que els segueix en el negoci del turisme i de l'oci, puix no he sabut trobar un pronunciament al respecte mentre a l'hemeroteca es troba plena d'insanes crítiques del passat al govern municipal, però jo tinc clar que la reconversió de la ciutat dels rius en municipi de serveis comporta la necessitat imperiosa d'abocar-hi facilitats de tota mena, com ara les atorgades a Joc de trons, i no pas intentar esbrinar l'horitzó de la sostenibilitat, una bajanada, mitjançant un microscopi, que és la versió postmoderna de la igualtat pagadora dels neoesquerranosos-burgesos.

Però el caramull de la compulsió farisaica i de la doble moralitat es troba en el comportament de la CUP predicant una cosa per fer la contrària -per exemple, en matèria d'habitatges mentre es disposa d'un xalet eloqüent-, sinó a portar als tribunals l'alcalde Puigdemont per la contractació de personal de confiança com abans havia fet l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tan estimada pels cupaires i tants d'altres. Faria bé el grup de la CUP a l'Ajuntament de Girona si digués en públic que, a petició seva, sense que es produïssin els principis de publicitat, lliure concurrència, mèrit i capacitat, ha estat el mateix alcalde Puigdemont qui els ha contractat una persona a jornada complerta i una segona a mitja jornada, posades al servei exclusiu dels seus regidors, i tot sense control d'entrada i de sortida de la feina, hores de dedicació a aquesta i desconeixent-se si aquesta es fa en seu de l'Ajuntament o en seu del partit. Molt demanar llum a la Diputació respecte de tercers mentre ells es mantenen a l'Ajuntament en l'opacitat. I la més bona: De tant predicar la desobediència de les lleis de l'Estat i la proclamació immediata des del balcó de la República de Catalunya, la demanda judicial es basa en llei espanyola, la LRSAL, patrocinada pel ministre Cristóbal Montoro, que segons la doctrina majoritària de constitucionalistes i administrativistes, constitueix una manifestació d'intrusisme en l'autonomia local. Per què no porten als jutjats els nomenaments dels seus propis assessors? O és que el que no val per a l'alcaldia, sí val per als regidors de la CUP? Fariseisme.