diumenge DIETARI

Dos anys després d'entrar en funcionament les zones verdes a Girona es podria dir que han servit per pacificar els barris on s'han instal·lat. El Güell, per exemple, és un barri molt més tranquil, menys transitat i més habitable. Si fa dos anys era impossible trobar un lloc per aparcar, i els carrers sempre eren plens de conductors amb mirada de caçador intentant trobar un cau, actualment en sobren a dojo.

No sé si aquesta era la idea de l'Ajuntament però en tot cas ha millorat, i molt, la quietud i serenor del barri.

diumenge L'església i el pastor

D'aquí a set dies, el 25 d'octubre, farà 100 anys que es va col·locar la primera pedra de l'església del Collell (Sant Ferriol), un temple sense campanar però gegantí i molt sorprenent perquè està enmig del bosc, entre l'estany i els volcans... allà enmig del no-res. Es va posar la primera pedra fa 100 anys però fins 30 anys més tard no es va inaugurar. Pel mig hi va haver la Guerra Civil i va ser un centre de detenció i afusellament del bàndol republicà. Després va ser un seminari, posteriorment un col·legi i actualment és un centre de colònies.

Aquesta església es va construir a l'entorn de la Verge, que la tradició cristiana diu que se li va aparèixer al pastor del Torn Miquel Noguer (es deia igual que l'actual alcalde de Banyoles, exalcalde de Mieres i exalumne del Collell). Diuen que va ser una tarda del 25 d'octubre de 1483. A Noguer la Verge li va encarregar que construís un temple.

Les històries d'aparicions i devocions sempre m'han fascinat. I aquesta del pastor Noguer és increïble perquè la Verge li va fer un munt d'encàrrecs. O Noguer era molt murri o caminant pel mig del bosc es va empassar un bolet psicodèlic. D'aquí la construcció d'aquesta immensa església enmig d'enlloc.

dilluns Copa gratis

Els opositors de l'Ajuntament de Girona han evitat que l'equip de govern converteixi els grans aparcaments dissuasius de la Copa en una caixa registradora, fent pagar dos euros per estacionament. Al mateix temps també han impedit que les productores cinematogràfiques puguin rodar pel·lícules a la ciutat sense pagar ni un cèntim de taxes. Dues mesures que, contraposades, eren tota una declaració d'intencions: fer pagar a aquells que necessiten venir a Girona per treballar o pels serveis de la capital i barra lliure a aquells que contribueixin a la gran Girona turística.

Els governs en minoria són menys ?efec?tius i tenen moviments paquidèrmics però tenen més anticossos contra les males idees.

dimarts ADIF i Girona

El comportament forassenyat d'Adif envers Girona és ultratjant. No només ha convertit en permanent el camp de batalla abans conegut com a parc Central, sinó que, dos anys després, el pla d'autoprotecció dels túnels de l'AVE a Girona encara no estan aprovats i presenten serioses irregularitats. No estan a punt les sortides d'emergència i no funcionen en el seu interior les comunicacions de la xarxa Rescat perquè Mossos, ambulàncies i Bombers puguin coordinar-se en cas d'una desgràcia.

La Generalitat ha fet diferents requeriments a Adif però no ha obtingut resposta. És incomprensible la tebiesa amb què el Govern català actua contra la inoperància forassenyada d'aquestes insolvents empreses estatals.

dimecres Filtració

Molts periodistes saben avui que demà hi haurà una operació contra el 3% que afecta CDC. Algun periodista arrogant fa una piulada per marcar paquet advertint que demà serà un dia mogut a Catalunya. I fa unes setmanes un diari va avançar que hi hauria detencions en aquest sentit.

La filtració sempre ha existit. Una vegada recordo un periodista que va arribar abans que els GEO a una operació en una masia de Corçà i el van apuntar per l'esquena amb metralletes. Sortosament era jove i tenia la bufeta rígida.

La diferència d'ara amb fa uns anys és que s'han trencat les regles del joc. No fa pas massa una filtració encara es respectava i no s'explicava fins al moment que començava l'operació. Ara s'ha convertit en una maleïda indústria d'interessos partidistes. La filtració sempre ha estat interessada (per això es filtra). La diferència és que ara no es filtra al millor periodista, sinó a aquell que serà més obedient a la causa.

Dijous Mosca borda

Des que a finals dels anys 80 el col·legi de Periodistes de Girona va instaurar els premis Mosca, el que sempre ha tingut més morbo és la mosca Borda, que en el passat anava acompanyat d'un altre premi més incisiu que es deia mosca Verinosa. Aquest «premi dolent» es dóna a qui entorpeix la feina dels periodistes i enguany li han concedit al regidor Carles Ribas, que és el seguidor de la no escrita tradició gironina de tenir sempre al Govern un regidor fanfarró però al mateix temps simpàtic i jovial.

Amb els anys he arribat a la conclusió que aquest distintiu no és cap correctiu, sinó que els «premiats» es refermen sempre en la seva condició de boicotejadors del periodisme i, a partir d'aquell moment, s'esforcen encara més a convertir-se en una làpida davant les preguntes dels informadors.

Divendres Cadaqués xinès

Cadaqués no vol ni gall ni gallines. Molesten. L'Ajuntament ha advertit els veïns que tenen petits corrals: els han de desmuntar i desfer-se dels plumífers perquè estan prohibits per les ordenances municipals. De cop i volta han descobert que els galls canten d'hora i les gallines tufen. Que ràpid ens oblidem de qui som i d'on venim! Cadaqués, un poble que no fa ni 70 anys era ple d'humils i esforçats pagesos i pescadors, s'ha tornat una postal massa perfumada i arrogant per conviure amb es gall i ses gallines. Molt aviat serà imperceptible la diferència amb el Cadaqués de cartró pedra que van aixecar a la Xina a cop de talonari.