La necessitat de dotar d'infraestures que donessin vida a una ciutat submergida en un canvi de model social demanava una intervenció pública. La transformació buidava de gent el nucli antic i la duia a les cases noves dels barris, el potent comerç tradicional del centre es trobava amb la competència dels hipermercats i, d'altra banda, la societat volia equipaments públics d'acord amb els nous temps. Per trobar l'equilibri que demanava la modernitat, l'Ajuntament manat per Pere Macias (alcalde del 1984 al 1996) va fer la biblioteca Marià Vayreda al carrer Pati, la seu del Consell Comarcal a can Grau, l'Escola d'Art i Disseny als Claustres del Carme i l'Ajuntament a can Joanetes.

Ahir, Pere Macias va explicar els raonaments que el van dur a canviar-ho tot. Ho va fer en un itinerari personal organitzat per l'Arxiu Històric d'Olot. El camí es va iniciar a la biblioteca Marià Vayreda. Macias hi va començar: «El nucli antic d'Olot havia arribat a tenir 10.000 habitants i ara en deu tenir dos 0 tres mil». Va assenyalar: «Tot el comerç estava aquí i la gent no anava a comprar a la Rodona o la carretera de les Preses». Va recordar la biblioteca vella: «Era un edifici d'aquells de regiones devastadas, però aquí a Olot tenia una certa gràcia».

Quan van traslladar l'Ajuntament a can Joanetes, va optar per posar la biblioteca al vell edifici municipal del carrer Pati. Ho van poder fer gràcies a un programa de renovació de biblioteques, impulsat per l'olotí Joan Saqués (delegat de Cultura de la Generalitat 1982-1995). La transformació va anar a càrrec de l'arquitecte, Xavier Canosa, el qual va seguir els consells de la directora de la biblioteca, Carme Simon. «El resultat -va valorar- va ser la primera biblioteca moderna de les Comarques Gironines». Sobre l'activitat actual, primer va mirar la gent que entrava a la biblioteca i després va dir:?«Els objectius van ser portar-hi vida i, ara, el carrer té vida».

L'itinerari va deixar la biblioteca i es va encaminar cap a la seu del Consell Comarcal. A la part de darrere del Consell hi ha els Jardins de la Vila Vella. En els temps de la seva alcaldia, eren una combinació de cases velles i carrers estrets i desordenats. Eren la conseqüència de les restes d'un Olot pobre i medieval i de la intervenció que hi va fer l'Ajuntament a la dècada dels 20 per adequar-lo a l'activitat industrial de la vora del riu.

A partir de les propostes del Pla General del 1982, l'Ajuntament va comprar la casa de can Grau (un antic molí fariner) i va ensorrar els edificis del voltant. Van restaurar la casa i hi van posar la seu del Consell Comarcal i en el lloc de les cases ensorrades hi van fer els Jardins de la Vila Vella.

Els claustres del Carme, als anys trenta, havien estat la seu de l'Escola Superior de Paisatge de Catalunya, però als vuitanta acollien una escola de belles arts local, Ràdio Olot, els bombers, la Cooperativa la Fageda... Una espècie d'hotel d'entitats i magatzem que, a poc a poc, l'Ajuntament va buidar, segons Macias, amb la idea romàntica de tornar-hi l'Escola Superior de Paisatge de Catalunya suprimida pel franquisme. Un cop buida, hi van poder fer l'Escola d'Art i Disseny que dels del 1997 hi fa Batxillerat i des del 2010 ensenyaments superiors de disseny.

El recorregut va acabar a la porta de can Joanetes (seu actual de l'Ajuntament). Davant de la porta. va recordar-hi l'esforç de l'arquitecte Arcadi Pla per posar l'Ajuntament dins de l'estructura d'una antiga fàbrica tèxtil.