Des de principi d'any els Mossos d'Esquadra han detectat un cas d’ablació d'una noia resident a les comarques gironines. Es tracta d'una noia senegalesa de 14 anys que va venir a viure a Girona el 2010, que va marxar de nou al seu país el 2011 i ha tornat a la província aquest any. En el moment de marxar, expliquen fonts policials, se li va fer una revisió ginecològica i no estava mutilada. Ara n'ha tornat i s'ha comprovat que se li ha practicat la mutilació genital femenina, pel que Mossos ha informat la judicatura.

Des de principis de 2015, a les comarques gironines s'ha activat sis vegades el protocol per prevenir i lluitar contra els casos de mutilació genital femenina, tants com en tot el 2014, segons les dades recollides pel Departament d’Interior.

En la majoria dels casos, el protocol es posa en marxa quan es detecta el risc que la menor pugui viatjar al seu país d'origen. En dos dels casos de risc que hi ha hagut aquest 2015 la menor no ha acabat fent el viatge i en un altre ha marxat -i encara no ha tornat- amb l’anomenat compromís preventiu, un document oficial on s’informa els familiars de les conseqüències penals a què s’enfronten si practiquen l’ablació a la nena a càrrec seu i que els pot ajudar a reforçar la seva posició de cara a la comunitat. En els dos casos restants, dues germanes, va ser la mateixa mare qui es va dirigir als Mossos per por que el pare decidís mutilar-les i, de moment, s’ha aconseguit evitar.

Des dels Mossos remarquen que el fet d’haver aconseguit conscienciar les mares perquè no només abandonin la mutilació sinó que avisin quan hi ha risc que es produeixi és un exemple que s’ha avançat en els darrers quinze anys a Catalunya gràcies al protocol preventiu.

El circuit de prevenció de la mutilació genital femenina a Catalunya -que engloba departaments com Salut, Benestar Social i Interior- es va posar en marxa el 2002, es va revisar el 2007 i s’està treballant per actualitzar-lo de nou, explica la sotsdirectora general de Promoció per a la Salut, Carmen Cabezas.

Reconstrucció de clítoris

Una de les novetats que s’incorporaran al protocol és que la sanitat pública catalana assumeixi el cost de les operacions de reconstrucció del clítoris de dones mutilades residents a Catalunya. «Som conscients que hi haurà poca demanda, perquè els professionals ens diuen que hi ha poques consultes relacionades amb la reconstrucció, però hem d’oferir solucions a un tema que afecta la visió que té la dona d’ella mateixa», assegura Cabezas.

Des de la Fundació Wassu-UAB, que treballa en la prevenció de la mutilació genital femenina amb un peu a Catalunya i l’altre a Gàmbia, consideren que la reconstrucció pot ser «una oportunitat per a un perfil concret de noies», ja que no és un dels motius de consulta mèdica predominants.

Per rebre el tractament, les pacients han de ser majors de 18 anys i s’hauran de dirigir a la unitat d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) que hi ha als centres d’atenció primària. «És l’afectada qui ha de prendre la iniciativa, perquè és un tema que toca valors i creences personals», detalla Cabezas, que afegeix que seran derivades a l’hospital Clínic de Barcelona. Allà, una unitat mixta de professionals de Ginecologia i Cirurgia Plàstica farà la intervenció, que té un abast fonamentalment anatòmic i funcional, tot i que no garanteix la plena recuperació de la sensibilitat a la zona genital.