La CUP ha acusat el Consell d'Alcaldes de la Garrotxa de pactar congelar les aportacions socials marcades per la Llei de Serveis Socials als pressupostos municipals. Segons la CUP, la Llei de Serveis Socials fixa l'aportació que han de fer els ajuntaments en un 34% del cost dels serveis que reben de part del Consorci de Benestar Social i -segons ells- no ho fan. Han comptat que entre el 2009 i el 2015, els ajuntaments de la Garrotxa s'han estalviat 2.500.000 € a costa d'incomplir en el percentatge de serveis socials que -segons la CUP- els tocaria pagar.

Han precisat que la llei té buits. Han posat d'exemple el cas de la teleassistència que -segons ells- no està clar si té un finançament municipal o de la Generalitat. Han assenyalat que els ajuntaments han aprofitat els buits legals per retallar el 34%. Han indicat que estudien si l'incompliment és il·legal i l'han qualificat d'immoral. Han explicat que seria del tot il·legal si els serveis no es fessin, però es fan -encara que segons el criteri de la CUP- amb mancances per culpa de l'incompliment. La presentació de l'incompliment va tenir lloc ahir en una roda de premsa, en la qual van participar Lluís Rubió i Mireia Tresserras (Olot), Sílvia Pagès (Sant Joan les Fonts), i Enric Domènech (Mieres).

La causa de la retallada al 34% que -segons la CUP- va argumentar el Consell d'Alcaldes el 2009 va ser la crisi econòmica. Enric Domènech (alcalde de Mieres i representant de la CUP al Consell d'Alcaldes), ahir, va definir: "És pervers, però tocava en temps de l'èpica de les retallades generalitzades". Segons la CUP, la retallada va obligar el Consorci de Benestar Social a buscar recursos d'altres llocs.

"Han estat d'acord a congelar l'aportació econòmica sense aplicar la llei i sense tenir en compte el cost real dels serveis", va explicar Lluís Rubió. Va prosseguir: "Han provocat desajustaments que el mateix Consorci ha hagut de corregir en base a equilibris per trobar recursos".

Va valorar: "Quan escassegen els recursos els serveis es devaluen i debiliten, per tant estem davant una situació on n0 s'ha de deixat d'oferir cap servei, perquè la llei així ho remarca, però els serveis s'ofereixen d'una manera precària, fet que provoca que els destinataris de les polítiques socials se'n ressenteixin".

"Es fa assistència a domicili -va exemplificar Domènech (Mieres)-, però no es fa un seguiment de les persones". Va opinar: "Fan un seguiment estricte del que marca la llei, però és evident que es podria fer més".

Pressupostos del 2016

El desacord en les aportacions dels municipis va sorgir en el darrer Consell d'Alcaldes, quan es va discutir el pressupost del 2016.

Domènech va explicar: "El cost del serveis socials pel 2016 està marcat en 1.450.236 €, mentre que l'aportació dels ajuntaments serà d'1.024.926 € (424.000 € per sota del que marca la llei).

Va explicar: "En el Consell d'Alcaldes ens vàrem trobar amb la proposta de congelar fins al 2017 la totalitat dels costos. Va considerar: "Aquí reconeixen que ara mateix no assumeixen la totalitat de la despesa". La CUP demana als ajuntaments que posin el cost real dels serveis socials als comptes del 2016, que incompleixin l'acord del 2009 i que facin públiques les depeses socials des del 2009.