· CAS MANGA

La policia demana imputar Felip Puig per un contracte adjudicat a GRS a Moià

Duanes informa la jutgessa que el conseller hauria intercedit perquè es concedís un contracte menor de 40.374 euros

29.10.2015 | 10:02

El Servei de Vigilància Duanera acaba d'entregar a la jutge instructora del cas Manga, Pilar de Lara, un informe en què assenyala diversos «aconseguidors» de contractes públics per a l'empresa GRS Arc Local. Entre aquests, figura el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, el director del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, Ramon Ramos, o l'expresident de la Diputació, Jaume Torramadé.

Novament, els agents del Servei de Vigilància Duanera han posat el focus en la figura del conseller Felip Puig per demanar a la jutge instructora del cas Manga que l'imputi per, presumptament, afavorir l'administrador de l'empresa GRS Arc Local, Alexandre Ros Valls, en una adjudicació pública de l'Ajuntament de Moià, quan aquest estava governat per Convergència i comptava entre la seva plantilla amb un gerent que havia estat el subdirector de Turisme de Catalunya durant l'última legislatura de Jordi Pujol (1999-2003) i que Puig va recuperar el 2010 com a subidrector general d'Administració i Recursos Humans de la Conselleria d'Interior, càrrec que el polític va ocupar fins al 2012, quan va passar a la Conselleria d'Empresa i Ocupació.

Aquest cas té atestat propi perquè la policia tributària també va aprofitar per incorporar l'actual director del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, Ramon Ramos (CDC), en el mateix paquet. D'aquí que bategés l'assumpte com a «Cas Aconseguidors». Perquè, en definitiva, aquest és el tema, la intermediació de polítics perquè un negoci privat -GRS Arc Local en aquest cas- obtingui adjudicacions públiques de forma preferent, incorrent per a això en presumptes delictes de tràfic d'influències, contra l'administració pública i negociació prohibida a funcionaris públics.

L'afer de Moià ens remunta al 2009 i fa referència a un contracte menor per a la detecció cadastral i liquidacions complementàries de cadastre i d'ICIO, que es va lliurar a GRS a preu percentual, encara que l'empresa va acabar facturant al consistori 40.374,99 euros, una suma «molt per sobre de la xifra màxima prevista per llei per als contractes menors», com assenyala la policia en l'informe remès a la jutgessa, Pilar de Lara.

Les proves recollides per Vigilància Duanera porten els instructors de l'atestat a determinar que l'administrador de GRS va obtenir el contracte municipal «per mitjà de la influència política del senyor Felip Puig». Però hi ha una baula entre el conseller i l'empresari que és la que fa confluir interessos: Ramon Ramos Argimón -actual director del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava- i membre destacat de Convergència a la província de Girona. Aquest triangle acaba convertint-se en pentàgon si s'afegeixen els noms de l'aleshores alcalde de la localitat, Josep Montras Rovira (CDC) i el gerent municipal, Alfons Rosell.

A excepció de Rosell, els investigadors han demanat a la jutgessa que imputi tots els implicats en aquesta adjudicació, que es va atorgar el 3 d'abril de 2009. Al gerent i exsubdirector general no l'involucra directament però sí que sospita que Puig i Ramos poguessin haver-se'n servit perquè GRS aconseguís el contracte.

D'on sorgeix la pista

Les proves inicials que van posar els agents rere el rastre de Felip Puig són un parell de blocs de notes que van trobar a casa de l'apoderat de GRS, Josep Maria Franch Carcereny, quan el van detenir el 14 de febrer de 2013. En el bloc de color vermell hi havia anotats alguns dels passos a seguir per assegurar-se l'adjudicació, entre els quals figurava l'enviament d'un correu electrònic al conseller que l'informava sobre novetats a Moià i «possibilitat de veure algun altre Ajuntament (amb còpia a Ramon Ramos)». En el mateix bloc també s'anotava en forma de recordatori la necessitat de trucar al gerent de l'Ajuntament i preparar la proposta del contracte. Les anotacions del bloc negre van en la mateixa direcció.

Diari de Girona es va posar en contacte amb la Conselleria d'Empresa i Ocupació, que va evitar parlar de l'assumpte indicant que el conseller «no té res a dir».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema