CAS MANGA

GRS i els sistemes per tenir adjudicacions: mediació, comparses i percentatges

En funció de si eren contractes menors o procediments negociats sense publicitat optava per un o altre sistema

02.11.2015 | 07:19

L'aparença de legalitat dels concursos i adjudicacions públiques de vegades solament és això, aparença. Perquè el que es produeix en realitat és un transvestisme de les irregularitats pactades per endavant entre els trilers de la cosa pública, que es fan trajes a mida amb les licitacions. Encara que una punxada telefònica a temps és suficient per destapar els tripijocs. Ho pot explicar molt bé l'empresa GRS Arc Local, al centre de la investigació del cas Manga. Encara que, sincerament, tampoc fa falta que digui massa res, ja que el Servei de Vigilància Duanera ja li ha avançat tota la feina.

L'empresa de recaptació de tributs havia elaborat dos mètodes per aconseguir contractes menors i procediments negociats sense publicitat, encara que aquests sistemes solament funcionaven a la perfecció si rebien el suport d'algun càrrec públic a canvi d'alguna prebenda pel bé de l'interès general -representat per ell mateix, és clar. Està tot detallat en l'«Informe sobre activitats presumptament delictives imputades a la mercantil GRS Arc Local SL» que la policia duanera ha elaborat per a la jutge instructora del cas.

GRS va anar ampliant la seva teranyina empresarial aprofitant la seva posició de domini en el Consell Comarcal de la Selva i facilitant que amb l'aval d'aquest ens li obrissin les portes altres administracions, de les quals disposava d'informació sobre mancances i necessitats. Per això es valia de la mediació directa d'alts funcionaris del Consell que li donaven accés a les persones adequades d'alguns ajuntaments, la mediació de càrrecs polítics d'altres organismes o la creació de serveis innecessaris que després oferia igualment. Una de les estratègies més comunes de GRS era influir i col·laborar en l'elaboració dels plecs de condicions dels concursos -vegeu peça.

Els altres mètodes

Per als casos de procediments negociats sense publicitat, GRS es valia de la utilització d'empreses comparsa que, sobre paper, eren alienes a GRS però esatven confabulades de manera que concorrien a la licitació sense intenció de guanyar-la. L'oferta que presentaven sempre era més cara, això si no desistien de la invitació i deixaven a GRS concórrer en solitari. Les més habituals eren Prointec SA -filial d'Indra-, UTM Serveis i Estudis Geogràfics SCP; Tribugest SA; Oficina Cartogràfica SCCL; Eiex SL; Aquagest; Recerca i Desenvolupament de Productes i Serveis?SL; Gidoc Integral SL; T-Systems ITC Iberia; Iron Mountain España SA. En altres concursos GRS també feia d'empresa comparsa.

En el cas dels contractes menors de serveis (de valor límit 18.000 euros sense IVA), havia aconseguit que aquests se li adjudiquessin no per un preu fix sinó a tant per cent sobre la facturació final. El cas més axiomàtic són les actualitzacions cadastrals, que incrementaven els beneficis dels ajuntaments recaptant impostos de dret públic (IBI, Impostos de circulació, taxes d'escombraries) i permetien a GRS cobrar un elevat percentatge al final del servei, sobrepassant els 18.000 euros de llarg. En molts casos, aquests contractes tenien una clàusula per poder-los prorrogar si ambudes parts hi estaven d'acord.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enllaços recomanats: Premis cinema