«Ens hem separat un moment i el meu company s´ha perdut». «Ha sortit de casa i no ha tornat». «S´ha fet fosc i encara no és a casa. Estem preocupats perquè pateix una malaltia degenerativa i es desorienta fàcilment». Aquestes són algunes de les frases que els operadors del telèfon d´emergències 112 atenen quan algú s´ha extraviat. En la majoria dels casos, la trucada es deriva al cos dels Bombers i a partir d´aquí comença tot.
Un col·lectiu amb el qual han de treballar sovint és el dels boletaires. Durant tot l´any passat van fer 13 recerques a la província de Girona i fins al 20 d´octubre d´enguany gairebé s´ha igualat el mateix nombre, arribant a la dotzena d´actuacions. La majoria acaben amb final feliç i fins i tot hi ha històries que semblen increïbles, com la del veí de Banyoles de 70 anys que van rescatar viu després d´estar sis dies al ras. Es va perdre a Sales de Llierca i va caure en un barranc, on el van trobar la matinada del dia 22 d´octubre després que la família sentís uns gemecs, l´endemà que s´aturés la recerca dels serveis d´emergències. El cap de Guàrdia de la Regió d´Emergències de Girona, Jordi Martín, assegura que el cas de Poch és de «molt mèrit» i força insòlit.
Però com comença una recerca? Entra un avís al 112 i els operadors de la sala de control dels Bombers de Girona comencen a treballar, juntament amb el cap de guàrdia. Martín afirma que «són els operadors que troben la majoria de persones». I és que són els encarregats de fer un seguit de preguntes i recollir dades. Moltes vegades si el perdut té un telèfon intel·ligent i amb cobertura, se´l localitza ràpidament. Això gràcies per exemple a l´aplicació WhatsApp o altres sistemes de geolocalització (Alpify o My112). «Un cop es té la localització que ens envia el mateix perdut anem a buscar-lo i això ens estalvia recursos. Abans havíem d´enviar un helicòpter, la unitat canina, etc.» destaca Martín.
De vegades, però, això no succeeix i el rescat es complica molt més. El primer que cal és muntar un dispositiu de recerca. El cap de guàrdia és qui decideix els recursos que s´hi derivaran, però tot dependrà del tipus de fet.
En primer lloc, diu Martín, sempre fan un recull de dades personals de la persona que s´ha extraviat. Aquestes van des del lloc on s´ha perdut, les possibles rutes, si algú sabia on anava i on se l´ha vist per últim cop. Hi ha uns aspectes que també poden ser rellevants, com ara l´estat de salut de la persona per si pren algun tipus de medicació, si té antecedents de perdre´s, entre d´altres.
En el cas de boletaires, el primer que fan els Bombers quan comencen una recerca és buscar el vehicle. El motiu, diu el bomber, és perquè serà l´indret on haurà estat per últim cop la persona.
A partir d´aquí, quan tenen el vehicle «es preserva la zona perquè hi puguin anar els gossos que fem venir perquè busquin el rastre de la persona». A tocar s´instal·la un vehicle de punt de trànsit de Bombers on «generem cartografia i es munta el dispositiu, on participen també Mossos, Agents Rurals, Voluntaris, familiars, etc.». A partir d´aquí comencen una recerca extensiva pels camins, una batuda per diversos sectors que pot durar dies.
Per decidir com s´actua, Bombers es basa en l´experiència d´americans i australians, que tenen models tipus basats en l´edat de la persona perduda, l´activitat que feien, si tenien alguna malaltia El cap de guàrdia assegura que qualsevol recerca que han donat per tancada es reprèn sempre amb el mínim indici que tenen. Però diu també que n´hi ha que es deixen i llavors el cas passa tot a mans de Mossos.
