Castelló d’Empúries, Lloret de Mar i Roses són els tres municipis de més de 10.000 habitants amb la taxa de pobresa més alta de Catalunya, segons un estudi que la consultoria AIS Group ha elaborat a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i dels indicadors socioeconòmics i sociodemogràfics Habits Big Data.

Pel que fa a les poblacions catalanes d’aquestes dimensions -és a dir, les 120 amb més de 10.000 persones-, el 2014, l’informe només en va detectar 8 amb una taxa de població en risc de pobresa per sobre de la mitjana espanyola, que és del 22,2 -la catalana és del 15,8%-. D’aquests municipis, 7 es troben a les comarques de Girona i tots, excepte Salt, són costaners. En una classificació de major a menor, a Castelló (amb un 30,7%, gairebé el doble que la mitjana catalana), Lloret (26,2%) i Roses (24,8%) li segueixen l’esmentat Salt (24,5%), l’Escala (23,4%), Platja d’Aro (22,9%) i Palafrugell (22,4%); Vilafranca del Penedès (22,8%) és l’única població no gironina que està entre les que lideren el llistat de pobresa. Aquests índex contrasten amb la immensa majoria de municipis catalans que, segons la mateixa anàlisi, «estan molt per sota de la mitjana espanyola de població en risc de pobresa».

Les llars a estudi

A l’hora de fer el seu estudi, AIS Group -especialitzat en consultoria estratègica, financera i tecnològica- ha seguit la metodologia de l’INE per calcular la taxa de població en risc de pobresa i, per fer-ho, ha tingut en compte dos tipus de llars: d’una banda, les unipersonals amb ingressos inferiors als 7.961 euros anuals o els 663 mensuals; i de l’altra, les formades per dues persones adultes i dues criatures amb uns ingressos que no arriben als 16.719 euros a l’any o els 1.393 mensuals.

De manera general, AIS Group ha comprovat que alguns punts de l’interior i del sud de Catalunya registren les taxes de pobresa més elevades, encara que sempre per sota de la mitjana espanyola. En canvi, el resultat canvia quan la revisió es restringeix a les poblacions de més de 10.000 habitants. Llavors, sobresurten els municipis gironins referits al principi. En canvi, si es busquen els ajuntaments amb les taxes més baixes, no hi apareix cap de Girona.

Pel que fa a les capitals de província, cap de les seves taxes de població en risc de pobresa supera la mitjana de Catalunya: les de Girona i Barcelona se situen en un 13,6%, la de Lleida en un 14,3 i la de Tarragona en un 11,9%.