La cruenta batalla amb bombes, llançagranades i tot l'armament bèl·lic que arrasa massa llocs del planeta activa un altre tipus de guerrilles: les organitzacions no governamentals que, amb armes molt diferents, lluiten contra la devastació de les guerres. I no només sobre les persones, sinó també en el patrimoni històric i cultural. Salvaguardar aquesta riquesa en els llocs amb conflicte obert és l'objectiu d'Heritage for Peace, una entitat sense ànim de lucre amb seu a Girona.
El seu fundador i president és l'arqueòleg sirià Isber Sabrine, que denuncia que "el patrimoni és la gran víctima de les guerres" i alerta que la seva destrucció anorrea "la identitat i la memòria de la gent". Per intentar evitar que això succeeixi, l'ONG ha creat una xarxa internacional que ara integren prop de 150 voluntaris que treballen sobre el terreny per protegir els vestigis culturals, les col·leccions d'art o els monuments que poden ser objectius militars.
Sabrine prové de la població costanera de Safita, al nord-oest de Síria, país d'on va marxar just després de llicenciar-se a la Universitat de Damasc per treballar pel Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a Barcelona, com ja feia al seu país. El 2009, es va instal·lar a Girona, on va ampliar la seva formació amb un Màster en Gestió del Patrimoni Cultural a la UdG. "Sóc mig gironí -afirma-, em vaig enamorar de la ciutat" i, amb un amic italià, fins i tot va obrir una pizzeria al carrer Ballesteries. L'inici de la guerra civil a Síria el va enxampar a Girona, el 2011. Aquest 2015, participa en un projecte de conservació del patrimoni a Berlín; però, reitera Sabrine, "vull tornar a Girona".
L'impulsor d'Heritage for Peace explica que treballen a partir del concepte d'"utilitzar el patrimoni cultural en favor de la pau" i, per aconseguir-ho, procuren arribar a tots els bàndols implicats. Amb aquest objectiu, el juliol de 2013 l'ONG va confeccionar un llistat d'elements arqueològics a protegir a la ciutat síria d'Alep; el maig de 2014, a Santander, va organitzar una conferència internacional sobre patrimoni i conflicte, en la qual experts de prestigi van discutir mesures per reduir riscos i evitar el tràfic il·legal d'antiguitats; i, a més d'altres accions, ha fet diverses avaluacions de danys.
Isber Sabrine va fundar Heritage for Peace el març de 2013, un any després de presentar la idea en un Congrés Internacional d'Arqueologia. "El de Girona, era el primer projecte d'aquest tipus", assegura. L'entitat funciona amb una xarxa internacional de voluntaris experts en disciplines molt diverses però amb un objectiu comú: protegir el patrimoni cultural; entre ells hi ha arqueòlegs, universitaris, arquitectes, advocats i investigadors de països com Síria, Espanya, Austràlia, Canadà, Xina, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Turquia, Regne Unit o Estats Units.
El fundador de l'ONG assegura que "podem fer molt més del que hem fet", però recorda que "hem nascut del no-res i a partir de la bona voluntat". Sabrine lamenta que l'entitat ha aconseguit difusió internacional però no a Catalunya i a Girona, i fa una crida tant a l'Ajuntament de la ciutat on va néixer i té la seu com a la Generalitat a col·laborar-hi econòmicament.
En l'actualitat, Heritage for Peace prepara un projecte per treballar l'autoestima dels infants en camps de refugiats a partir del patrimoni. A Alemanya, acompanyen refugiats als museus de Berlín per ajudar-los a integrar-se i els agradaria fer el mateix a Catalunya. Ara, l'ONG està concentrada en Turquia, on volen anar al gener, però també tenen projectes a Jordània i el Líban. I és que el seu país va marcar el seu origen però, com afirma Sabrine, "de Síria, al món".
