Dissabte No t'oblidem, Arcadi

Ara ha fet quatre anys que la Caixa (ja no cal dir la Caixa grossa perquè només ha quedat aquesta), va executar la liquidació de Caixa Girona. Ens en vam anar a dormir un dia amb els rètols de color blau, taronja i blanc, i ens vam despertar que no quedava ni un peixet del logo de la vella institució. En el seu lloc hi havia l'estrella i la moneda de Miró als rètols de l'imperi. Una operació fulminant, que va semblar executada per forces especials de l'exèrcit. En pocs dies no quedava enlloc un logo de l'entitat gironina. Només un en una furgoneta d'una institució de serveis socials, que es resistia a canviar-lo i corria per tot Girona.

La caixa grossa va sepultar per sempre més el pecat i els pecadors de la petita, en el moment que l'estrella de Miró es va empassar el peixet gironí. Quatre anys després, els responsables de la desaparició de l'última entitat financera gironina continuen dormint molt tranquils sense haver donat explicacions davant la justícia. Sense cap escrúpol ni vergonya, irritant un munt de gent, el principal responsable continua pontificant setmanalment a 8TV.

No t'oblidem ni t'oblidarem mai, Arcadi.

Diumenge Cagar marbre

Els clubs esportius i el periodisme esportiu espanyol caga marbre. No té cap mena de sentit de l'humor. Són grotesques les hores de ràdio i televisió, pàgines de diari, dedicades a censurar que uns jugadors de futbol es disfressessin per celebrar una victòria.

En general la societat espanyola és molt molt agra i donada a convertir en transcendent qualsevol anècdota, però quan es tracta de futbol, les exageracions ratllen el ridícul.

Dilluns Separats per un país

Em trobo al Parlament dos veterans polítics del PSC de Girona (ell encara és al partit, però ella no). Són dos polítics que amb els anys vaig acabar apreciant. Al costat del passadís dels Passos perduts mantinc amb ella una conversa sobre aspectes personals. De sobte apareix l'altre. La conversa es glaça com si de sobte ens haguessin teletransportat al Pol Nord. He percebut mirades de dolor i d'un cert rancor. Dues persones que durant dècades van treballar per uns ideals d'igualtat i millora del benestar de les persones (en puc donar fe de tots dos des de les seves diferents responsabilitats) ara separades de forma traumàtica per una idea de país.

La conversa freda i insubstancial, de sobte s'acaba, quan apareix Miquel Iceta. Un dels dos fuig sense ni tan sols mirar-lo ni acomiadar-se.

Dimarts La Sareb

La Sareb, conegut com el banc dolent, és una mena de míster Wolf de Pulp Fiction de l'Estat per desfer-se dels cadàvers dels bancs i les caixes. A les entitats financeres espanyoles i catalanes els ha sortit molt barat el mal que han fet amb tots els seus productes metzinosos i amb les insensates hipoteques que van concedir. La Sareb és un banc dolent però, a més a més, és volgudament incompetent i sense rostre visible. Un anonimat que li permet actuar sense donar explicacions.

Un exemple el tenim en aquests 130 pisos que la Generalitat ha rebut a les comarques de Girona cedits principalment per la Sareb. Només n'ha pogut llogar la meitat. La resta són el que s'anomena cadàvers immobiliaris: habitatges completament destrossats i que el Govern català ha hagut d'invertir 200.000 euros per fer-los habitables.

Dimecres El negre i les raons

Amb el temps cal donar la raó a Alphonse Arcelín, amb independència del que va moure al finat metge haitià a convertir-se en l'alliberador del negre de Banyoles. No en el judici que feia Arcelín per haver exposat durant anys el cadàver d'un home negre en un museu (la història no es pot jutjar sense el context històric), sinó en la tossuderia de Banyoles voler-lo mantenir entrats els anys noranta.

Sobretot ara que mires amb perspectiva i sumes les ximpleries fetes en aquells temps que Banyoles es resistia a alliberar aquell petit negre. L'any 1994 es va saber que el van portar de nit a fer un escàner al Trueta, posteriorment es va conèixer que els forenses li van fer una mena d'autòpsia (tenia un esquelet que eren fustes i estava farcit de diaris) i ara s'ha sabut que uns artistes li van fer un motlle per poder-lo reproduir. Ridícul tot plegat.

Dijous La memòria de la CUP

La CUP exigeix a l'alcalde de Girona ressuscitar la comissió que es va crear per seguir i investigar la feina de l'empresa concessionària de l'aigua a Girona, després que els auditors descobríssim pràctiques irregulars en la gestió durant molts anys. Una gestió que va fer que la ciutat i els ciutadans perdessin diners o en deixessin de guanyar amb la concessió a una empresa privada.

L'Ajuntament va sepultar la comissió i mai va presentar les conclusions, deixant un important rastre de sospites. La CUP reclama que es reactivi la comissió i reclama que es municipalitzi de nou l'aigua.

La memòria és imprescindible. Hem passat massa anys promocionant la senilitat política.

Divendres Independentisme a l'alça

L'enquesta del CEO diu que si ara es fessin eleccions, els partits que defensen l'independentisme tindrien més escons que el 27-S i s'aproximarien, si seguim amb la lògica del plebiscit, al 50%. Vaja, que l'independentisme es revitalitza!

No repetiré el clàssic que les enquestes no són fiables, perquè algunes de les del 27-S s'hi van aproximar força, però és absolutament inexplicable i molt estrany que es produeixi un moviment demosòpic tan transcendent en ni tan sols dos mesos. Més quan l'independentisme és incapaç d'entendre's.