Quan el president de la Diputació de Girona, en Pere Vila, diu que la seva norma és la transparència i que no vol tancar en fals el passat més recent de la institució, deu ser veritat. No es pot posar en dubte per prejudicis la paraula donada. Ara bé, una vegada alçada la veu de la proclama benintencionada, no hi ha marxa enrere possible. Tampoc l'aturada de burro que segueix a tot cavall desbocat. S'ha de portar a terme i s'ha de veure què es porta a terme. De la retòrica fàcil es pot viure un màxim de tres dies, però en cap cas suporta un mandat de quatre anys. Per tant, enunciat el rètol principal que dóna contingut a l'exercici d'una magistratura, s'han d'explicitar el fets que li segueixen si no es vol caure en el parany que un mateix ha disposat.

Ho dic perquè es fa insuportable de veritat l'existència de tants rumors sobre com es gestiona el Patronat de Turisme Girona-Costa Brava. Des de greus o molt greus imputacions que fa la policia en determinats atestats, tots ells publicats pel Diari de Girona, fins a la microcirurgia anticorrupció que porta a terme la CUP en l'exercici legal i legítim, les dues coses, de la representativitat atorgada per la ciutadania, i que també es va llegint en aquest Diari.

Cap d'aquests afers es pot despatxar amb un «no hi ha res de veritat en el que exposa la policia judicial», ni tampoc amb un «són coses de la CUP».

En tots els supòsits que coneixem, la presumpció d'innocència s'entrebanca amb la presumpció que no tot és net, pel que sembla. Succeeix, sobretot, que tot allò conegut s'encara amb el principi de legalitat, o així apareix als nostres ulls, al qual ha de sotmetre's el Patronat de Turisme, tot i que sigui una societat mixta, amb capital públic i privat, sotmesa per disposició de la Unió Europea transposada al dret espanyol a un rígid control econòmic-financer del qual legalment s'encarrega Intervenció de la Diputació de Girona. I ai d'ella si no ho fa conforme a Dret.

Disposarà de fonament cert o, alternativament, no en disposarà, però pel que hom coneix, llegeix i sent a dir, el Patronat de Turisme Girona-Costa Brava es troba damunt l'escenari com un «can seixanta» qualsevol.

Que es digui, com ja s'ha fet, que la seva gestió és «immaculada» ja no és útil a la causa de la transparència que invoca el president de la Diputació de Girona perquè a aquestes altures de la pel·lícula ara no toca dir-ho, sinó demostrar-ho, i el grau d'opacitat en la qual ha viscut durant successius mandats de presidents de Diputació s'ha convertit en norma de fer i d'actuar que, segons com sigui i Déu no ho vulgui, pot posar en un mal tràngol a tot el seu Consell d'Administració davant el Codi Penal.

No m'ha agradat gens ni mica llegir que es facin encàrrecs o es paguin despeses sense la deguda motivació, atès que avalen la tesis de tractes de privilegi, com diu la CUP i es salta l'article 103.2 CE; sobretot, no m'agrada malpensar que pugui ser un campi qui pugui i molt menys una potencial cova d'Ali Babà, com de vegades sembla. President Vila, aquí hi ha molta feina a fer per més padrinatges «superiors» que es donin. Què tal si comença per obrir-lo «en canal» i dir-li al senyor F. que no emprenyi?