Resposta de Núria Bassols

30.11.2015 | 07:13

Passats bastants dies de la publicació, el dia 22 d'octubre, en el diari que vostè dirigeix, d'un article sobre les detencions pel cobrament de suposades comissions il·legals, voldria fer-li arribar unes precisions.

En aquesta informació el periodista que signava l'article va qüestionar la meva integritat moral per ser Comissionada per la Transparència del Govern de la Generalitat i també la meva tasca anterior com a jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Les afirmacions contingudes en l'article no es basaven en fets certs, atès que no s'ajusten a la veritat.

Fa més de trenta anys que sóc jutge, i per a mi la justícia ha sigut el sentit de la meva vida. La carrera judicial és molt difícil i exigeix, com moltes professions, moltes hores de feina, inclosos caps de setmana i vacances. Però, els jutges tenim l'avantatge que totes les nostres decisions són públiques, estan escrites i són localitzables, per tant es pot comprovar la fonamentació i impecabilitat de les meves sentències.

En les afirmacions que es fan sobre els casos judicials en els quals vaig intervenir com a magistrada, s'insinua una mala praxi, cosa que em fa pensar que el periodista no ha fet la feina d'investigació requerida per tal de poder fer aquestes afirmacions.

Si hagués comprovat les resolucions dictades en els casos que esmenta per qüestionar la meva feina professional, no hauria escrit l'article com ho va fer. En l'anomenat cas Carretero, la Sala de TSJCAT, composta en aquells moments per de 3 a 5 magistrats, el va haver de remetre als òrgans judicials de Girona, quan l'acusat va deixar de ser aforat.

En el cas de Sant Cugat, el fiscal va demanar a la sala remetre el cas als jutjats locals per la mateixa causa que el Carretero. En l'anomenat cas Casinos, l'acusat era un jutge, per suposada lentitud, no tenia res a veure amb corrupció, i el fiscal en va demanar l'arxiu. En l'anomenat cas Falcó, el TSJCAT va perdre la competència, atès que el fiscal va demanar que l'únic aforat fos apartat del procediment. Com pot veure, el dictat d'una resolució judicial és una tasca molt més complexa, en què es cerca màxima garantia, obligant a actuar i a signar diversos jutges i en molts casos, més d'un fiscal.

Pel que fa als fets amb els quals es relaciona el meu marit, no tinc dubte que n'és totalment innocent, però no puc explicar-los detalls del cas, atès que està sota secret sumarial i la llei exigeix respectar-lo, tant per part dels afectats, com per part de les forces de seguretat i dels mitjans de comunicació

Acabaré amb una frase molt utilitzada, però en aquesta ocasió s'escau molt bé: "La veritat és molt tossuda i al final sempre s'acaba sabent".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema